Unlocking cetacean diversity in bone assemblages through palaeoproteomics
Aquesta tesi investiga la profunda i canviant relació entre els humans i les balenes a través de proves arqueològiques de les costes nord i sud de l’oceà Atlàntic. Se centra en dues societats prehistòriques contrastades, per explorar com aquestes poblacions valoraven les grans balenes i com aquestes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695395 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/695395 |
| Access Level: | acceso embargado |
| Palabra clave: | Arqueologia biomolecular Biomolecular archaeology Arqueología biomolecular Cetacis Cetaceans Cetáceos Paleoproteòmica Palaeoproteomics Paleoproteómica Ciències Humanes 90 |
| Sumario: | Aquesta tesi investiga la profunda i canviant relació entre els humans i les balenes a través de proves arqueològiques de les costes nord i sud de l’oceà Atlàntic. Se centra en dues societats prehistòriques contrastades, per explorar com aquestes poblacions valoraven les grans balenes i com aquestes interaccions es reflecteixen arqueològicament: els caçadors-recol·lectors Magdalenians de la Península Ibèrica, i les poblacions Sambaquis precolonials de Brasil. Un dels objectius centrals de la tesi és distingir entre l’ús oportunista de balenes (animals encallats, cadàvers a la deriva) i la caça activa, una distinció amb profundes implicacions per comprendre les economies del passat i les seves formes d’organització social. Les grans balenes han estat històricament valorades com a fonts de carn, pell, greix, oli i os, i poden haver estat aprofitades amb finalitats alimentàries, energètiques, socials, cerimonials, arquitectòniques o artesanals, sovint de manera simultània. Aquestes funcions superposades són difícils de separar arqueològicament, generant registres materials complexos i sovint ambigus. Tot i que les restes òssies de balena aporten informació valuosa sobre els patrons d’aprofitament i els diversos rols simbòlics i econòmics d’aquests animals en societats passades, les dificultats en la identificació específica han impedit una reconstrucció acurada de la seva diversitat, obstaculitzant una comprensió més matisada de les economies prehistòriques de caça de balenes. Aquesta tesi s’argumenta que només mitjançant una identificació precisa de les espècies en el registre arqueològic es poden donar respostes més informades a preguntes de llarga data, i es proposa una solució parcial mitjançant la identificació taxonòmica de restes òssies i artefactes amb la Zooarqueologia per Espectrometria de Masses (ZooMS), amb l’objectiu de caracteritzar l’ecologia de l’aprofitament de balenes en els dos contextos arqueològics diferents. S’hi presenta tracta del potencial desaprofitat de materials excavats fa dècades i emmagatzemats en museus, i de la complexitat de la seva anàlisi a causa de les pràctiques de conservació, especialment per l’ús històric de coles orgàniques fetes amb col·lagen animal, subratllant la necessitat d’aplicar protocols de neteja i control més rigorosos. Combinant ZooMS de més de 150 mostres amb anàlisis isotòpica i radiocarboni, es van identificar taxonòmicament les eines d'os de balena més antigues conegudes de jaciments del Paleolític Superior de l’Ibèria. Aquest estudi va revelar una diversitat d'espècies de balenes al Golf de Biscaia entre 20.000-14.000 cal BP, amb un predomini de catxalots i rorquals comuns (espècies oceàniques), que suggereix que les poblacions magdalenianes probablement van adquirir restes de balena de manera oportunista, en forma d'animals encallats o a la deriva. D'altra banda, l'estudi de les poblacions prehistòriques de Sambaqui de la Badia de Babitonga (Brasil), suggereix fermament la caça activa, amb un predomini de la balena franca austral i la balena geperuda (espècies costaneres) identificades en més de 150 restes òssies i artefactes. Mitjançant l'anàlisi tipològica comparativa d'artefactes, es van identificar barres d’arpó fets d'os de balena i datats de fa 5.000 anys, la qual cosa recolza encara més l'argument que aquests grups es troben entre els baleners més antics coneguts a les Amèriques. Ambdós estudis mostren la rellevància de les dades arqueològiques per a la conservació i la gestió costanera actuals amb la identificació d'espècies anteriorment desconegudes en aquestes regions i períodes de temps: balenes grises als jaciments Magdalenians de l’Ibèria, i balenes geperudes als jaciments precolonials brasilers. En posar en valor les col·leccions de museu i integrar tècniques moleculars innovadores, la tesi contribueix a la reconstrucció de línies de base ecològiques a llarg termini, replanteja els relats dominants sobre la caça de balenes prehistòrica i subratlla la recerca arqueològica, en particular del seu arsenal molecular creixent, per fer front als reptes contemporanis en la conservació marina. |
|---|