Sevilla i l’expansió atlàntica en els s. XVI i XVII. Un estudi arqueomètric i arqueològic del principal centre productor ceràmic d’Europa
[cat] La present Tesi Doctoral té com a objectiu principal estudiar Sevilla com a centre productor de ceràmica a partir de l’arribada de la corona hispànica a Amèrica. Aquest fet va implicar un gran canvi en la ciutat, convertint-se en la “porta de les Índies”, és a dir, el port de sortida i l’arrib...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/130329 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/130329 http://hdl.handle.net/10803/666247 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueometria Ceràmica Sevilla (Andalusia) Talavera de la Reina (Castella-la Manxa) Arqueologia moderna Archaeometry Pottery Seville (Andalusia) Modern archaeology Segle XVI-segle XVII 16th century-17th century |
| Sumario: | [cat] La present Tesi Doctoral té com a objectiu principal estudiar Sevilla com a centre productor de ceràmica a partir de l’arribada de la corona hispànica a Amèrica. Aquest fet va implicar un gran canvi en la ciutat, convertint-se en la “porta de les Índies”, és a dir, el port de sortida i l’arribada cap a Amèrica, controlant, a la vegada, persones i mercaderies a través de la Casa de Contratación. A partir de llavors la ciutat va tenir un gran creixement econòmic i dins d’aquest context, la producció de ceràmica es va convertir en una de les activitats més significatives per la responsabilitat d’abastir de productes el continent americà. Per a aquesta recerca també s’ha tingut en compte el centre productor de Talavera de la Reina, també dels més importants de la península ibèrica i que va establir vincles amb Sevilla. Finalment, els resultats d’aquests centres productors s’han comparat amb la dels centres receptors americans a partir de la base de dades del l’equip de recerca ARQUB (GRACPE) generada a través del projecte Impacto tecnológico en el Nuevo Mundo colonial. Cambio cultural en arqueología y arqueometría cerámica (Tecnolonial) (HAR2008-02834/HIST, HAR2012-33784, HAR2016-75312-P) que té com a objectiu aprofundir en els aspectes relacionats amb la interacció, influència i canvi cultural durant el procés de colonització a Amèrica. Així doncs, la mostra objecte d’estudi està formada per majòliques, molt estudiades des del punt de vista de la història de l’art, ceràmica comuna vidrada i ceràmica de cuina vidrada. Aquests materials arqueològics procedeixen d’excavacions dins de la ciutat de Sevilla amb una cronologia emmarcada en els segles XVI i XVII. D’aquesta manera, s’han pogut estudiar tant contextos de forns com testers, monestirs, habitatges, voltes d’esglésies i solars. L’estudi s’ha dut a terme a partir de la caracterització arqueomètrica de la mostra a partir de Fluorescència de raigs X per a la caracterització química, Difracció de raigs X per a la caracterització mineralògica, Microscòpia Electrònica de Rastreig per a l’estudi microestructura i dels vidrats i pigments; i estudi de les propietats mecàniques a partir d’assajos de resistència mecànica a la fractura, conductivitat tèrmica, xoc tèrmic i força Hertziana. Per a aquesta recerca també s’han tingut en compte per a la interpretació dels resultats les dades arqueològiques (característiques morfològiques i decoratives de les peces i dades sobre els jaciments de procedència) i la bibliografia generada a partir de les fonts documentals. Els resultats de la present Tesi Doctoral demostren l’existència d’una gran complexitat en quant a la producció de ceràmica de Sevilla que es reflecteix en la gran quantitat de grups de referència definits a partir de la caracterització arqueomètrica, a més de les tècniques identificades per a la cocció, l’aplicació dels vidrats i els pigments i la qualitat tant diversa de les ceràmiques estudiada a través de les propietats mecàniques. A més, a través de la caracterització arqueomètrica, també s’han pogut confirmar els vincles entre Sevilla i Talavera de la Reina que apunten les fonts documentals. Per últim, s’han pogut corroborar que l’exportació de ceràmica formava part de les xarxes comercials establertes entre Sevilla i Amèrica. |
|---|