El Dr. Ricard Botey i la pedagogia del cant.
El Dr. Ricard Botey i Ducoing (1855-1927) s'inclinà cap a l'estudi de la veu per la seva afició al cant. Botey, junt amb altres estudiosos de la seva època anomenats "laringòlegs", va estar profundament interessat en veure com es comportaven les cordes vocals durant la producció...
| Autores: | , |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:2445/106748 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/106748 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Cant Pedagogia Metges Laringoscòpia Veu Singing Pedagogy Physicians Laryngoscopy Voice |
| Sumario: | El Dr. Ricard Botey i Ducoing (1855-1927) s'inclinà cap a l'estudi de la veu per la seva afició al cant. Botey, junt amb altres estudiosos de la seva època anomenats "laringòlegs", va estar profundament interessat en veure com es comportaven les cordes vocals durant la producció dels diferents sons. En 1886 publicà el seu primer llibre dedicat a la veu titulat "Higiene, desarrollo y conservación de la voz".Aquesta primera edició no ens parla de les patologies vocals, sinó de la fisiologia de la veu i els seus mecanismes de producció en relació a la laringe. L'any 1899, publicà el treball pioner "Les maladies de la voix chez les chanteurs et leur traitement", a la revista Annales des maladies de l'oreille, du larynx, du nez et du pharynx. En la tercera edició del seu llibre d'Higiene de 1914 incorporà un apèndix on també tractà les patologies laríngies en els cantants: "Las enfermedades de la voz en los cantantes". Botey, com els seus companys laringòlegs, creia que els cantants havien de conèixer com és el seu cos, i, en concret, la seva laringe per tal d'evitar patologies derivades del seu mal ús. Aquestes idees, s'avançaren molt en el temps al que succeí en el camp de la pedagogia vocal, ja que no fou fins als anys 50 del segle XX que la pedagogia incorporà com a paradigma la necessitat de conèixer la anatomia i fisiologia del òrgans de la fonació. |
|---|