Dinoflagel·lades potencialment nocives al NO de la Mediterrània amb especial atenció al gènere Alexandrium = Potencially harmful dinoflagellates in the NW Mediterranean coast, with a focus on the Alexandrium genus
[cat] Les dinoflagel·lades són un dels grups majoritaris del fitoplàncton marí. Algunes espècies d’aquest grup produeixen proliferacions que causen diversos efectes no desitjats tant en l’ecosistema marí com a l’espècie humana. Un d’aquests efectes és la intoxicació de persones per toxines produïdes...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2018 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/121734 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/121734 http://hdl.handle.net/10803/482143 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Dinoflagel·lades Mediterrània (Costa) Dinoflagellates Mediterranean Coast |
| Sumario: | [cat] Les dinoflagel·lades són un dels grups majoritaris del fitoplàncton marí. Algunes espècies d’aquest grup produeixen proliferacions que causen diversos efectes no desitjats tant en l’ecosistema marí com a l’espècie humana. Un d’aquests efectes és la intoxicació de persones per toxines produïdes per les dinoflagel·lades que són acumulades per organismes filtradors i transmeses als seus consumidors. En les últimes dècades s’ha observat un augment del registre d’aquestes proliferacions algals nocives (PANs) a nivell mundial, fet que s’ha relacionat entre d’altres coses amb factors antropogènics i que en raó dels riscos per la salut humana va dur a molts països a establir plans de vigilància de PANs per garantir la seguretat alimentaria en zones d’aqüicultura. Les series temporals són eines imprescindibles per poder conèixer i entendre la dinàmica de les espècies i de les variables que modulen les seves proliferacions. Hi ha però una gran mancança de sèries temporals llargues i fiables a nivell d’espècie. Tanmateix, existeix un buit de coneixement sobre les dinoflagel·lades nocives en certs ecosistemes costaners que fins fa poc no s’han inclòs dins dels plans de vigilància. L’ objectiu principal d’aquesta tesi és l’estudi de les dinoflagel·lades potencialment nocives al NO de la Mediterrània i amb especial atenció a les espècies del gènere Alexandrium (que inclou espècies productores de toxicitat PSP), pel que fa a la seva identificació, taxonomia, abundància, característiques de les espècies i de les seves proliferacions, condicions ambientals associades, patrons de distribució espai-temporals, recurrències, tendències i risc associat en aigües costaneres. L’anàlisi rutinari amb la tècnica de calcofluor de mostres fitoplanctòniques recol·lectades en diferents ambients costers de la costa catalana entre el 2000 i 2012 (Capítols 1 i 3) ens va permetre identificar 11 espècies d’Alexandrium i determinar els seus patrons espai-temporals. Es van evidenciar tendències oposades de les dues espècies productores de PSP, i ens va permetre assenyalar la construcció de ports com el factor determinant de l’increment de les proliferacions de PSP a la costa catalana. L’estudi de la dinàmica poblacional de les espècies recurrents en diferents localitats va destacar la importància dels factors locals en les proliferacions d’ A. minutum (Capítol 1) i A. pacificum (Capítol 2). Els factors ambientals conjuntament estudiats (nutrients inorgànics dissolts i temperatura) no semblen modular la dinàmica d’aquestes espècies. A més, l’estudi de les dinoflagel·lades a platges ha permès determinar les espècies de dinoflagel·lades que produeixen més proliferacions, la seva distribució, les platges més afectades per PANs i els mesos en que es donen la gran majoria de proliferacions (Capítol 3). Un estudi morfològic amb diferents tipus de microscòpia i anàlisis moleculars va permetre la descripció d’un nou gènere de dinoflagel·lada atecada i la seva espècie tipus Barrufeta bravensis formadora de proliferacions d’elevada biomassa a platges (Capítol 4). S’ha determinat també en aquesta espècie i en Alexandrium andersonii (Capítol 5) l’absència de toxicitat PSP. A més, experiments de creixement van determinar que les taxes de creixent d’A. andersonii no eren significativament diferents ni entre les soques ni en les diferents temperatures estudiades. L’estudi de les dinoflagel·lades nocives a diferents nivells, ha aportat informació útil per avaluar els possibles riscos deguts a PANs a la costa catalana. |
|---|