La recepció de Canigó, de Jacint Verdaguer, a Barcelona, València, Mallorca i Madrid (1886-1936)
Aquest estudi versa sobre la recepció del poema Canigó de Jacint Verdaguer i s’articula en quatre capítols: a) les traduccions castellanes, en el qual se’n presenten i s’analitzen les versions senceres i fragmentàries; b) la premsa, en què ens centrem sobretot en el Principat, Madrid, València i Pal...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2013 |
| País: | España |
| Institución: | UVic-UCC |
| Repositorio: | RiUVic. Repositori institucional de la UVic-UCC |
| OAI Identifier: | oai:dspace.uvic.cat:10854/2694 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10854/2694 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Verdaguer, Jacint, 1845-1902 -- Traduccions Verdaguer, Jacint, 1845-1902. Canigó -- Crítica i interpretació |
| Sumario: | Aquest estudi versa sobre la recepció del poema Canigó de Jacint Verdaguer i s’articula en quatre capítols: a) les traduccions castellanes, en el qual se’n presenten i s’analitzen les versions senceres i fragmentàries; b) la premsa, en què ens centrem sobretot en el Principat, Madrid, València i Palma de Mallorca i es divideix, cronològicament, en tres subgrups: des de la publicació de Canigó fins a la mort del poeta (1885-1902), des de l’any després de la mort del poeta fins a l’inici de la Dictadura de Primo de Rivera (1903-1923) i, finalment, des de 1924 i fins a l’esclat de la Guerra Civil (1936); c) les adaptacions musicals i escenogràfiques, dedicades a les musicacions senceres i fragmentàries del poema, així com la recepció que tingueren a la premsa; i d) antologies i llibres escolars, on es ressegueix la presència del poema a les antologies generals de poesia catalana, de poesia verdagueriana en català i castellà, així com en els llibres escolars i als compendis de literatura catalana. Pel que fa al període cronològic escollit, l’hem cenyit al que transcorre de l’any de publicació del volum (sortí a la venda pels volts de Nadal de 1885, encara que porta data de 1886) fins a l’inici de la Guerra Civil, moment que, com és ben sabut, suposa un veritable hiatus per a la cultura catalana. Els objectius de la tesi doctoral han estat l’ordenació i la recerca de documentació per donar a conèixer les opinions sobre el llibre verdaguerià en els àmbits esmentats, així com els traductors, els crítics i les publicacions, els compositors, els antòlegs i els historiadors que s’interessaren per l’epopeia canigonenca. Tot plegat permet de seguir l’evolució de la recepció de la llegenda verdagueriana i de situar-la en el marc de cada moment històric. Tanquen la tesi vuit annexos que contenen les traduccions castellanes de Jaume Nogués i Taulet, Sebastià Trullol i Plana, Constantí Llombart i Joan Baradat, per tractar-se de textos de difícil accés. A més, també hi ha correspondència inèdita de Verdaguer, relativa a l’objecte del nostre treball i una taula amb tota la premsa de l’època esmentada al treball, amb una indicació de lloc on es pot trobar, que habitualment ja són repertoris digitalitzats. |
|---|