La "publificació"de les "urbanitzacions particulars" històriques
El terme “urbanització” no ha estat mai objecte de definició positiva, i el seu ús —àdhuc normatiu— com si es tractés d’una existent institució juridicoadministrativa resulta imprecís, donant lloc a ambivalències i a interpretacions errònies de normatives sectorials no urbanístiques. L’anàlisi de qu...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2018 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/663296 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/663296 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | urbanisme urbanització urbanitzacions urbanismo urbanización urbanizaciones urbanism urbanization urbanizations Ciències Socials i jurídiques 34 342 349 35 |
| Summary: | El terme “urbanització” no ha estat mai objecte de definició positiva, i el seu ús —àdhuc normatiu— com si es tractés d’una existent institució juridicoadministrativa resulta imprecís, donant lloc a ambivalències i a interpretacions errònies de normatives sectorials no urbanístiques. L’anàlisi de quin fou l’origen civil d’aquelles primeres realitats (Llei del sòl de 1956), i de la seva posterior evolució al bloc de la refosa de 1976, que ultrapassà en molt l’exercici d’una simple refosa, constitueixen el primer i segon objectius del treball. Aquelles “urbanitzacions” (civils) van ser reconvertides en un procés, que arrenca en l’època de la transició, que anomenem de “publificació”, dut a terme, amb una plausible voluntat subjacent propiciadora que fos l’ambivalent normativa la que comportés la “publificació” d’aquelles realitats, amb el conseqüent trasllat de les responsabilitats privades d’execució i manteniment a l’àmbit públic. Explicar els condicionants normatius dels procesos de “publificació” dels objectes unitaris del dret privat “urbanitzacions particulars”, i com es van esdevenir aquests, constitueix el segon dels objectius de la investigació. L’anàlisi de l’evolució normativa posterior al bloc normatiu de 1976, amb l’actual regulació dels complexos immobiliaris privats, que ens ubica en l’actual conjuntura, constitueix el tercer objectiu. El quart objectiu, apuntar no el que una “urbanització” sigui, sinó, simplement, què sigui allò que per “urbanització” hagi d’entendre’s. Oferir una plausible definició normativa inequívoca del vocable en el dret administratiu no per dotar-la de cap contingut novedós, sinó justament, per negar-li el que no li correspon, aquella categorització d’objecte o d’institució immerescudament assolida. Proposar, en definitiva, una simple conceptualització sense objecte. Una “urbanització”, s’ha necessàriament de concloure a la vista de tota la investigació, no és res, no gaudeix de cap característica inherent que la faci mereixedora de constituir-se en cap objecte del dret conceptualitzable com a tal. |
|---|