Epidemiologia molecular del virus de l'hepatitis E (VHE) en zones industrialitzades

El virus de l'Hepatitis E (VHE) és un virus que es transmet per via fecal-oral i causa hepatitis agudes. Tradicionalment les regions tropicals i subtropicals d'Àsia, Àfrica i Amèrica Central s'han considerat zones endèmiques pel VHE, on aquest és el responsable tant de brots epidèmics...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Clemente Casares, Pilar
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2005
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/2398
Acceso en línea:http://www.tdx.cat/TDX-0116106-141233
http://hdl.handle.net/10803/2398
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Salut pública
Malalties infeccioses
Món desenvolupat
Hepatitis E
Ciències Experimentals i Matemàtiques
579
Descripción
Sumario:El virus de l'Hepatitis E (VHE) és un virus que es transmet per via fecal-oral i causa hepatitis agudes. Tradicionalment les regions tropicals i subtropicals d'Àsia, Àfrica i Amèrica Central s'han considerat zones endèmiques pel VHE, on aquest és el responsable tant de brots epidèmics com de casos esporàdics d'hepatitis agudes. A regions industrialitzades, com Espanya, tradicionalment no endèmiques i lliures del virus, únicament es diagnostiquen alguns casos esporàdics d'infeccions pel VHE, associats majoritàriament a soques importades durant viatges a regions endèmiques. Malgrat els pocs casos diagnosticats, els valors de seroprevalença trobats en aquestes regions varien entre un 1 i un 5%, essent en algunes zones superiors. A més, en els últims anys s'estan identificant casos d'infeccions agudes pel VHE en àrees industrialitzades associats a soques diferents a les de regions endèmiques i que s'estan considerant soques autòctones d'aquestes regions. <br/>L'objectiu general d'aquesta tesi és l'estudi de l'epidemiologia molecular del VHE en regions industrialitzades, mitjançant la identificació de soques causants d'infeccions a la població i de possibles reservoris animals.<br/>S'analitzaren mostres d'aigua residual recollides a l'entrada d'una planta depuradora de la ciutat de Barcelona. Es detectà el genoma del virus en 24 de las 51 mostres analitzades (47,0%), 22 de les quals pertanyien al període entre desembre de 2000 i juny de 2002. S'identificaren 18 seqüències del VHE diferents. També s'analitzaren mostres d'aigua residual procedents de 4 regions considerades no endèmiques pel virus: Washington D.C. (EUA), Patras (Grècia), Umeå (Suècia) i Nancy (França), detectant-lo en 1 mostra de Washington i una de Nancy. Un estudi de diversitat va mostrar l'existència de múltiples soques del VHE infectant simultàniament la població.<br/>També s'analitzaren mostres de sèrum de pacients amb hepatitis agudes i IgG antiVHE en el moment de l'hepatitis. S'aïllà la soca causant de la infecció de 3 pacients, en un cas després d'un viatge a Etiòpia. L'estudi de marcadors d'infecció aguda pel VHE mostrà que els 3 pacients als quals se'ls hi havia detectat el genoma del virus també tenien nivells detectables d'IgM antiVHE. També s'identificaren casos amb possible diagnòstic d'hepatitis aguda pel VHE amb absència d'IgM antiVHE però amb increment dels nivells d'IgG antiVHE i disminució posterior, així com possibles coinfeccions con altres virus causants d'hepatitis.<br/>S'analitzaren mostres de sèrum i femta de porcs procedents de 3 granges comercials situades a Catalunya. A una d'elles es detectà una seroprevalença del 18,2%. Cap animal estudiat de 8 o menys setmanes havia seroconvertit en el moment de la presa de la mostra. S'aïllà la soca del VHE causant de la infecció (soca Por1) i s'observà que era molt similar a les soques identificades infectant la població de Barcelona. A les altres 2 granges no se detectaren infeccions pel VHE. Tampoc s'identificà cap soca del VHE d'origen boví a l'estudi preliminar realitzat.<br/>Finalment es va dur a terme un estudi per identificar els aminoàcids de l'epítop neutralitzant del VHE que podien ser potencialment importants per la conformació d'aquest epítop. S'estudià el comportament d'anticossos contra l'epítop neutralitzant de la soca Sar55 (genotip 1) davant la Mex14 (genotip 2) i pèptids mutats de Sar55 que contenien aa presents a Mex14. No s'observaren diferències en el reconeixement per part dels anticossos, confirmant l'existència d'epítops comuns a ambdues soques.