Rieles para el territorio: reintroducción ferroviaria, innovación y construcción urbana en Chile
Aquesta Tesi de Màster descriu i analitza el procés actual de reintroducció ferroviària a Xile, a través dels corredors Santiago–Valparaíso, Santiago–Melipilla i Santiago–Chillán, des d’una perspectiva urbanística i tecnològica. El treball se centra a mostrar aquests projectes en curs, representant...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:upcommons.upc.edu:2117/457554 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/457554 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Urban renewal -- Chile Urbanismo ferroviario Integración territorial Regeneración urbana Innovación tecnológica Chile Rehabilitació urbana -- Xile Àrees temàtiques de la UPC::Urbanisme::Planejament urbà |
| Sumario: | Aquesta Tesi de Màster descriu i analitza el procés actual de reintroducció ferroviària a Xile, a través dels corredors Santiago–Valparaíso, Santiago–Melipilla i Santiago–Chillán, des d’una perspectiva urbanística i tecnològica. El treball se centra a mostrar aquests projectes en curs, representant la seva inserció territorial mitjançant un protocol metodològic replicable basat en la cartografia crítica multiescalar. Aquesta eina permet examinar el traçat, la ubicació i funció de les estacions, la intermodalitat i el paper de les tecnologies habilitants (electrificació, interoperabilitat ERTMS/ETCS, permeabilitat urbana). L’anàlisi revela que la reutilització de traçats històrics aporta centralitats estratègiques, però també introdueix restriccions morfològiques que condicionen la integració de les estacions a la ciutat. Així mateix, s’observa que la implementació de tecnologies interoperables és decisiva per assolir freqüències metropolitanes, evitant dinàmiques d’“efecte túnel” i permetent que els corredors operin com a veritables vectors d’accessibilitat sostenible. La tesi conclou que el futur de la reintroducció ferroviària a Xile depèn de la capacitat d’articular la infraestructura heretada amb la innovació tecnològica, entenent el ferrocarril no només com un projecte de transport, sinó com una iniciativa urbano-territorial complexa. D’aquesta manera, els corredors ferroviaris poden resignificar-se com a sistemes integrats, multimodals i tecnològicament avançats, capaços de reconfigurar la relació entre ciutat, territori i paisatge en clau de sostenibilitat i equitat. |
|---|