Música y poesía en la obra de José Agustín Goytisolo
L'objecte d'aquesta tesi doctoral és estudiar la relació entre la música i la poesia en l'obra de José Agustín Goytisolo. La investigació es dirigeix principalment cap a l'anàlisi dels recursos rítmics del poema, partint d'un corpus de textos que està format pel conjunt de l...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | español |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:258875 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/258875 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | José Agustín Goytisolo Poesia Poesía Poetry Generació dels 50 Generación de los 50 Generation of the 50's Ciències Humanes |
| Sumario: | L'objecte d'aquesta tesi doctoral és estudiar la relació entre la música i la poesia en l'obra de José Agustín Goytisolo. La investigació es dirigeix principalment cap a l'anàlisi dels recursos rítmics del poema, partint d'un corpus de textos que està format pel conjunt de la seva obra musicada. L'important nombre de cançons compostes sobre els poemes del barceloní evidència les innegables qualitats líriques d'aquesta part de la seva producció poètica. La proposta d'anàlisi que s'ofereix en el quart bloc, part central de la tesi, atén els aspectes més rellevants d'aquest capítol del diàleg interdisciplinari. Organitzada en quatre grans blocs, els dos primers constitueixen la bastida des de la qual s'aborda l'estudi de la relació amb la música en la poètica goytisoliana (capítols tercer i quart): el capítol primer presenta el marc disciplinari en el qual s'emmarca la tesi, tenint en compte una selecció, afí als objectius d'aquest treball, dels diversos models teòrics revisats; en el capítol segon, s'exposa una visió de conjunt de les relacions que amb el quart art van mantenir alguns dels companys de generació de Goytisolo (Àngel González, Jaime Gil de Biedma, José Manuel Caballero Bonald, Claudio Rodríguez, José Ángel Valente), i es posa de relleu el paper decisiu de la música en la difusió de la seva obra. El capítol tercer, que es desenvolupa en la línia del que Piette denomina «Investigació temàtica», ofereix una anàlisi dels elements més representatius de l'al·lusió musical a la poètica goytisoliana. Fundades en l'evocació de la música i el cant, aquestes referències no se sustenten en la representació de l'obra musical, sinó més aviat en una recreació, abstracta i sempre integrada en la construcció poètica, de la música o de la presència melòdica de la veu. La seva materialització no és, per tant, sonora, sinó que parteix més aviat d'una contemplació metafísica. En Goytisolo, són manifestacions que connecten amb el vessant més popularista de la seva obra i amb la dimensió més àmplia, universalista -i, per què no dir-ho, filantròpica- de la seva creació poètica. Tots dos són elements motors en l'assumpció de la poesia per part de la música. El quart capítol s'ha organitzat en deu seccions, en què s'ha realitzat un escrupolós estudi estilístic dels textos del corpus a la llum de les musicacions (189 peces classificades en nombres romans). En paral·lel, s'exploren també -a partir sobretot d'epistolaris i retalls de premsa- les relacions professionals i d'amistat entre José Agustín Goytisolo i els intèrprets i compositors que han escrit la història de la música popular en llengua castellana durant els últims seixanta anys, així com la difusió de la seva poesia a través de la música. |
|---|