El comportamiento técnico de los grupos cazadores-recolectores en el noreste de la Península Ibérica durante el Paleolítico superior
Els conjunts lítics són una de les principals fonts per conèixer variacions en el comportament humà al llarg del temps. A través de l’anàlisi tecnològica podem observar aquestes variacions en la producció i configuració d’eines, fet que ens permet aproximar-nos a l’esfera social i organitzativa dels...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2022 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/675757 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/675757 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Arqueologia prehistórica Arqueología prehistórica Prehistoric archaeology Tecnologia liitica Tecnología lítica Lithic technology Comportament humà Comportamiento humano Human behaviour Ciències Socials 00 |
| Sumario: | Els conjunts lítics són una de les principals fonts per conèixer variacions en el comportament humà al llarg del temps. A través de l’anàlisi tecnològica podem observar aquestes variacions en la producció i configuració d’eines, fet que ens permet aproximar-nos a l’esfera social i organitzativa dels grups humans i, finalment, als seus modes de vida. Aquesta tesi doctoral tracta diversos temes, discussions i problemàtiques enfocades en l’estudi i interpretació de contextos arqueològics paleolítics. Per això, s’han analitzat els conjunts lítics del Paleolític superior de la Cova Gran de Santa Linya (Les Avellanes-Santa Linya, Lleida) des de diverses perspectives, fet que ha permès la seva publicació en revistes internacionals d’impacte. Els contextos estudiats cobreixen un rang temporal entre 40.000 i 15.000 anys, període que comprèn la desaparició de les últimes poblacions neandertals i l’arribada i assentament/consolidació dels humans anatòmicament moderns en el sud-oest d’Europa. Aquesta diacronia permet conèixer les trajectòries culturals dels caçadors-recol·lectors a través del seu comportament tècnic, i es converteix en un escenari rellevant per avaluar aspectes tecnològics i sòcio-organitzatius de les poblacions humanes durant l’Últim Màxim Glacial. Aquesta tesi situa una nova seqüència de Paleolític superior al nord-est de la Península Ibèrica i permet documentar la presència humana en la transició entre el Paleolític mig i el Paleolític superior, en el Gravetià i en el Magdalenià. Aquestes dades permeten ampliar el coneixement actual sobre les societats caçadores-recol·lectores en la vessant sud pirinenca, ajudant a cobrir un buit en el poblament d’aquesta zona geogràfica. |
|---|