Estudi de cohorts Mollerussa: prevalença de prediabetis i diabetis no coneguda, i relació de la prediabetis amb el patró de dieta
Objectius: Els objectius de l’estudi van ser determinar la prevalença de prediabetis i diabetis desconeguda, mesurades per la glucèmia i l’hemoglobina glicosilada (HbA1C), en un àrea de salut semirural de Catalunya, i analitzar el perfil cardiometabòlic i sociodemogràfic en aquests dos grups, i comp...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/467530 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/693570 https://hdl.handle.net/10459.1/467530 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Prediabetis Diabetis desconeguda Patró de dieta Prediabetes Diabetes desconocida Patron de dieta Undiagnosed diabetes Dietary patterns Medicina 61 |
| Sumario: | Objectius: Els objectius de l’estudi van ser determinar la prevalença de prediabetis i diabetis desconeguda, mesurades per la glucèmia i l’hemoglobina glicosilada (HbA1C), en un àrea de salut semirural de Catalunya, i analitzar el perfil cardiometabòlic i sociodemogràfic en aquests dos grups, i comparar-los amb el grup de normoglucèmia. També es va avaluar la relació entre els patrons dietètics en el grup de prediabetis i el de normoglucèmia de la cohort. Metodologia: Es tracta d’un estudi de cohort transversal de l’àrea bàsica de salut del Pla d’Urgell, amb la participació de subjectes de 25 anys o més seleccionats aleatòriament de la població general. La prediabetis es va definir per la presència d’una glucèmia basal (GB) entre 100 mg/dl i <126 mg/dl i/o l’HbA1c entre 5,7 % i < 6,5%. La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) es va definir per una HbA1c ≥ 6,5% i una glucèmia basal alterada (GBA) ≥126 mg/dl. Es van analitzar els factors cardiometabòlics, sociodemogràfics, i en les persones amb prediabetis es va fer un control analític a l’any. El patró dietètic es va recollir amb el qüestionari semiquantitatiu de freqüència alimentària, i es va analitzar a través dels índex alternate Healty Eating Index (aHEI) i alternate Mediterranean Diet score (aMED), en els que una puntuació més alta indica una major adherència a una alimentació saludable. Resultats: Es van incloure 583 individus. Es van establir tres grups: DM2, prediabetis i normoglucèmia. La prevalença de prediabetis va ser del 39,3%, i de diabetis desconeguda del 3,4%. Entre els tres grups, hi va haver diferències significatives en la majoria de variables analitzades, incloent l’edat i l’índex de massa corporal (IMC); però, no es van trobar diferències significatives en el sexe, en els antecedents familiars de diabetis, en l’hàbit tabàquic, en el consum d’alcohol, en els nivells de triglicèrids, i en els de lipoproteïnes d’alta densitat (HDL). En l’anàlisi de l’activitat física, els resultats van ser desfavorables en el grup de prediabetis i de DM2 en comparació al grup de normoglucèmia. En el control analític anual dels subjectes amb prediabetis, un 41,6% van tornar a un estat de normoglucèmia, un 57,6% van persistir en valors de prediabetis, i un 0,6% van progressar a DM2. Les variables que predisposaven a la normalització van ser una edat més jove i un IMC més baix. En el patró alimentari segons aMED, la mitjana (DE) va ser de 3,2 (1,8) en el grup de normoglucèmia, i de 3,4 (1,8) en el grup de prediabetis (p = 0,164); i per aHEI, la mitjana (DE) va ser de 38,6 (7,3) i de 38,7 (6,7), respectivament (p = 0,877). Pel que fa al consum diari d’aliments, no es van observar diferències entre els dos grups en cap aliment o nutrient. Les puntuacions mitjanes dels dos índex van ser més altes en les dones (p <0,001). Conclusions: La prevalença de prediabetis va ser del 39,3%, i de diabetis no diagnosticada del 3,4%. Les persones amb prediabetis tenien un perfil de risc cardiometabòlic més desfavorable que aquelles amb normoglucèmia. L’activitat física més alta es va associar a una menor freqüència de prediabetis. Els participants amb prediabetis no tenien un patró dietètic diferent en comparació amb el grup amb tolerància normal a la glucosa; tanmateix, les dones tenien un patró d’alimentació més saludable. |
|---|