Anàlisi arqueològica del canvi cap a l'explotació del litoral
El present treball de recerca desenvolupa una anàlisi en termes econòmics de les societats caçadores-recol·lectores i les situacions històriques en què aquestes emprenen l'explotació d'ambients litorals i marins. El text s'estructura en tres parts. A la primera s'efectua una reco...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2002 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | catalán |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:38571 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/38571 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Economia prehistòrica Home prehistòric |
| Sumario: | El present treball de recerca desenvolupa una anàlisi en termes econòmics de les societats caçadores-recol·lectores i les situacions històriques en què aquestes emprenen l'explotació d'ambients litorals i marins. El text s'estructura en tres parts. A la primera s'efectua una recopilació i anàlisis de les diferents propostes existents per a la comprensió del problema. A tal fi s'estableixen les potencialitats i les premisses bàsiques de les diferents línies explicatives així com d'aquells aspectes que queden al marge de llur abast, característiques metodològiques, etc. Igualment, es duu a terme una revisió dels continguts implícits de les diferents propostes, especialment aquells presents en els processos inferencials que les guien. En la comprensió de les formes de vida caçadores-recol·lectores, i especialment en l'explotació que aquestes efectuen de l'entorn, és una pràctica habitual la utilització d'arguments procedents de l'economia liberal del darrer terç del s. XIX i del s. XX. Aquests elements han esdevingut sovint components bàsics en les representacions de diferents situacions històriques de cacera i recol·lecció. Aquesta tendència adquireix el seu màxim exponent en l'aplicació de models de representació microeconòmica del consum i la despesa com a eina per predir i comprendre diferents situacions en aquesta classe de formacions socials. A la segona part es planteja una alternativa teòrica per estructurar l'anàlisis d'aquestes situacions històriques. En ella es justifica la necessitat de comprendre la vida social, en les seves diferents fases històriques, com a resultat de l'existència de subjectes i objectes socials relacionats entre si mitjançant el treball. La definició de la funció de la producció social, incorporant dialecticament els processos de valorització i desvalorització dels productes, conforma el punt de partida de l'anàlisi concreta de les formacions caçadores-recol·lectores. En base als arguments econòmics derivats deductivament, es planteja l'existència de múltiples situacions productives en aquesta classe de societats i la necessitat de revisar la seva suposada uniformitat sota la no existència de domesticació d'animals o plantes. Aquesta línia argumental permet formular una clara diferenciació entre les formacions del Paleolític superior/Paleoindi i les del Mesolític/Arcaic. Ambdues classes divergeixen tant per la configuració dels objectes i mitjans de treball com en la intensitat de les inversions laborals i presenten comportaments diacrònics substancialment dissímils. A la tercera part es procedeix a revisar els plantejaments teòrics formulats. Per aquesta revisió es prenen com a base els registres empírics disponibles a la costa pacífica d'Estats Units i Canadà i a la cornisa cantàbrica de la Península Ibèrica. S'emfasitzen, en ella, els períodes de poblament de les diferents zones per grups caçadors-recol·lectors i, especialment, els respectius moments d'inici de l'ús productiu dels recursos litorals. A grans trets, a tots els casos les dades són coherents amb els enunciats realitzats prèviament. Igualment es plantegen en el text algunes deficiències en l'elaboració dels registres que reverteix en serioses limitacions en el seu potencial com a fonts de les dades empíriques. En el volum annex es presenten les dades empíriques, especialment desenvolupades pels casos procedents de la Península Ibèrica. |
|---|