Els espais conventuals i la seva projecció eremítica: el desert de Cardó

[cat] La forta voluntat ascètica que va impregnar l'orde del Carme Descalç des de la seva fundació, va manifestar-se decididament en les tipologies arquitectòniques desenvolupades per aquesta congregació, caracteritzades per una gran senzillesa constructiva. Si bé va ser en els establiments con...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Narváez Cases, Carme, 1965-
Formato: artículo
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2006
País:España
Recursos:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:2445/220831
Acesso em linha:https://hdl.handle.net/2445/220831
Access Level:acceso abierto
Palavra-chave:Mecenatge
Baix Ebre (Catalunya)
Convents
Arquitectura
Carmelitans Descalços
Art patronage
Baix Ebre (Catalonia)
Architecture
Descrição
Resumo:[cat] La forta voluntat ascètica que va impregnar l'orde del Carme Descalç des de la seva fundació, va manifestar-se decididament en les tipologies arquitectòniques desenvolupades per aquesta congregació, caracteritzades per una gran senzillesa constructiva. Si bé va ser en els establiments conventuals implantats en els nuclis urbans on aquest tarannà es projectà de forma més generalitzada —fins al punt d'esdevenir gairebé un estil arquitectònic—, és en la tipologia de les cases de recés, els anomenats deserts, on es mostrà d'una manera més palpable i amb uns trets més específics. En el present article revisem els condicionants que marcaren la gènesi d'aquesta tipologia en el si de l'orde descalç, i centrem la nostra atenció en la construcció, duta a terme a començaments del segle XVII, del desert de la província descalça catalana, Sant Hilari de Cardo, com a exemple a les nostres terres d'aquesta interessant categoria arquitectònica.