Continuous-wave and passively Q-switched solid-state microchip lasers in the near-infrared
Aquest treball tracta de la caracterització de làsers compactes d'estat sòlid, amb un primer enfocament, l'estudi del concepte microxip aplicat al làser en diversos hostes cristal·lins dopats amb terres rares. Es reporta els resultats sobre l'estudi de l'efecte de thermal lens, n...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/460758 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/460758 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | MICROCHIP LASERS LASERS PULSATS LASERS ESTAT SOLID LASERES PULSADOS LASERES ESTADO SOLIDO PULSED LASERS SOLID STATE LASERS Ciències 53 535 6 |
| Sumario: | Aquest treball tracta de la caracterització de làsers compactes d'estat sòlid, amb un primer enfocament, l'estudi del concepte microxip aplicat al làser en diversos hostes cristal·lins dopats amb terres rares. Es reporta els resultats sobre l'estudi de l'efecte de thermal lens, necessari per a l'obtenció de làser amb aquesta configuració, així com pel funcionament làser amb continu i polsat utilitzant la tècnica Q-switch. En els experiments, el concepte microxip es defineix com una cavitat làser quasi monolítica. Aquest concepte s'estudia per a diferents emissions de làser a ~1.06 m d'ions Yb3+ i Nd3+, a ~1,3 m de Nd3+, a ~1,95 m de Tm3+ hi ha ~2.05 m del Ho3+. En el règim d'ona contínua s'examina detalladament per als ions de lantànids trivalents esmentats en diversos hostes cristal·lins amb l'objectiu de comparar el potencial de cada material. En aquest treball, es demostren eficiències molt properes al límit teòric. D'altra banda, també es presenten làsers polsats d'estat sòlid amb la configuració microxip amb diversos absorbidors saturables. Amb aquest propòsit, s'utilitzen com a absorbidors saturables nous nanomaterials com el MoS2, nanoestructures de carboni (SWCNT, el grafè d'una i de diverses capes) i un SESA. A més, el més convencional Cr:YAG (~1.06 m) i el Cr:ZnS (~1.9 m) s'examinen per comparar els seus rendiments. |
|---|