Siza and the Malagueira Project: the void as a driver for human and spatial dynamic

Aquest estudi examina el concepte de buit morfològic en l’habitatge unifamiliar d’Álvaro Siza i a la Quinta da Malagueira (Évora, Portugal), amb l’objectiu de comprendre millor la seva ideologia projectual i el seu compromís persistent amb el context, la contemplació i la veu de l’usuari. Mitjançant...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Astorga Arrieta, Daniel
Tipo de recurso: tesis de maestría
Fecha de publicación:2025
País:España
Institución:Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)
Repositorio:UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC
Idioma:inglés
OAI Identifier:oai:dnet:upcommonspor::5495567756dd8716d4a66d0543672987
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2117/461142
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Siza, Álvaro, 1933- -- Criticism and interpretation
Dwellings -- Portugal -- Evora
Cluster housing -- Portugal -- Evora
Morphological voids
Alvaro Siza
Quinta da Malagueira
Human appropriation
Siza, Álvaro, 1933- -- Crítica i interpretació
Habitatges -- Portugal -- Èvora
Conjunts residencials -- Portugal -- Èvora
Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges
Descripción
Sumario:Aquest estudi examina el concepte de buit morfològic en l’habitatge unifamiliar d’Álvaro Siza i a la Quinta da Malagueira (Évora, Portugal), amb l’objectiu de comprendre millor la seva ideologia projectual i el seu compromís persistent amb el context, la contemplació i la veu de l’usuari. Mitjançant una anàlisi comparativa i una lectura multiescalar (urbà–carrer–habitatge), la recerca construeix un catàleg de directrius i operacions espacials que poden contrastar-se amb altres projectes. La Malagueira —primer encàrrec de Siza a gran escala i d’intervenció urbana— s’aborda com a cas central per avaluar com aquestes estratègies han activat la vida urbana i les relacions espacials fins i tot quaranta-vuit anys després. L’estudi sosté que el buit morfològic possibilita una arquitectura oberta, adaptable i apropiable. Els resultats mostren que anticipar el buit com a marc per al creixement i l’ús indeterminat fomenta dinàmiques humanes i espacials de continuïtat formal i social, reforça el sentit de lloc i sosté processos d’apropiació espacial efectius i duradors. Finalment, la recerca proposa un marc operatiu —que inclou tipologies de buits morfològics i regles d’implantació— derivat de l’obra de Siza, alhora que analitza els possibles desplaçaments en les relacions usuari–lloc quan nous buits morfològics s’integren en un projecte existent.