Siza and the Malagueira Project: the void as a driver for human and spatial dynamic
Aquest estudi examina el concepte de buit morfològic en l’habitatge unifamiliar d’Álvaro Siza i a la Quinta da Malagueira (Évora, Portugal), amb l’objectiu de comprendre millor la seva ideologia projectual i el seu compromís persistent amb el context, la contemplació i la veu de l’usuari. Mitjançant...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis de maestría |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) |
| Repositorio: | UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:dnet:upcommonspor::5495567756dd8716d4a66d0543672987 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2117/461142 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Siza, Álvaro, 1933- -- Criticism and interpretation Dwellings -- Portugal -- Evora Cluster housing -- Portugal -- Evora Morphological voids Alvaro Siza Quinta da Malagueira Human appropriation Siza, Álvaro, 1933- -- Crítica i interpretació Habitatges -- Portugal -- Èvora Conjunts residencials -- Portugal -- Èvora Àrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d'edificis::Habitatges |
| Sumario: | Aquest estudi examina el concepte de buit morfològic en l’habitatge unifamiliar d’Álvaro Siza i a la Quinta da Malagueira (Évora, Portugal), amb l’objectiu de comprendre millor la seva ideologia projectual i el seu compromís persistent amb el context, la contemplació i la veu de l’usuari. Mitjançant una anàlisi comparativa i una lectura multiescalar (urbà–carrer–habitatge), la recerca construeix un catàleg de directrius i operacions espacials que poden contrastar-se amb altres projectes. La Malagueira —primer encàrrec de Siza a gran escala i d’intervenció urbana— s’aborda com a cas central per avaluar com aquestes estratègies han activat la vida urbana i les relacions espacials fins i tot quaranta-vuit anys després. L’estudi sosté que el buit morfològic possibilita una arquitectura oberta, adaptable i apropiable. Els resultats mostren que anticipar el buit com a marc per al creixement i l’ús indeterminat fomenta dinàmiques humanes i espacials de continuïtat formal i social, reforça el sentit de lloc i sosté processos d’apropiació espacial efectius i duradors. Finalment, la recerca proposa un marc operatiu —que inclou tipologies de buits morfològics i regles d’implantació— derivat de l’obra de Siza, alhora que analitza els possibles desplaçaments en les relacions usuari–lloc quan nous buits morfològics s’integren en un projecte existent. |
|---|