Les percepcions positives i la qualitat de vida familiar en famílies amb fills i/o filles amb discapacitat intel·lectual

Tradicionalment en el camp de la discapacitat s’estudiava l’impacte negatiu que tenia en les mares i els pares el fet de tenir un fill o filla amb discapacitat intel·lectual (DI). S’avaluaven els nivells d’estrès, d’ansietat i depressió que presentaven aquestes famílies i quines variables hi podien...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Ferrer i Vidal, Fina
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2016
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/401341
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/401341
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Qualitat de vida
Calidad de vida
Quality of life
Família
Familia
Family
Discapacitats mentals
Disminuidos mentales
People with mental disabilities
Ciències de la Salut
159.9
Descripción
Sumario:Tradicionalment en el camp de la discapacitat s’estudiava l’impacte negatiu que tenia en les mares i els pares el fet de tenir un fill o filla amb discapacitat intel·lectual (DI). S’avaluaven els nivells d’estrès, d’ansietat i depressió que presentaven aquestes famílies i quines variables hi podien influir. Progressivament, van anar apareixent treballs que analitzaven les percepcions positives de les famílies respecte les contribucions del seu fill o filla amb DI a la família. Paral·lelament, l’enfocament teòric sistèmic i ecològic de la família amb fills/es amb discapacitat anava agafant més rellevància entre la comunitat científica i els/les professionals d’aquest àmbit; donant lloc a l’estudi i conceptualització de la qualitat de vida familiar (QdVF) de les famílies amb persones amb DI. Recentment es troben treballs que analitzen diferents factors, entre ells les variables sociodemogràfiques, que poden estar relacionats amb la QdVF. No obstant, no es troben estudis que avaluïn les relacions entre les percepcions positives de les famílies amb un fill o filla amb DI i la QdVF en població espanyola. L’objectiu principal d’aquesta tesi doctoral consistia en avaluar la presència de percepcions positives en les famílies amb fills o filles amb DI al llarg del seu cicle vital en població espanyola, així com l’anàlisi de les relacions entre aquestes percepcions positives i la QdVF. Per tal de recollir dades sobre els percepcions positives, es va realitzar l’adaptació i validació de l’instrument de mesura Kansas Inventory Parental Perceptions (KIPP) en població espanyola. Aquesta tesi està configurada per quatre articles. La mostra es va composar de 861 famílies d’arreu del territori espanyol amb una persona a la família amb DI d’entre 1 i 70 anys d’edat. Els pares, les mares o d’altres familiars van respondre els instruments de mesura Escala de Contribuciones Positivas (PCS) de l’Inventario de Percepciones Parentales i Escala de Calidad de Vida Familiar (CdVF-E 0-18 i CdVF-E >18 años). Es van aplicar anàlisis bivariants per estudiar l'efecte de les variables demogràfiques i les puntuacions de les percepcions positives en les puntuacions de QdVF. Es van realitzar anàlisis de regressió per predir els nivells de QdVF. Els resultats indicaven que les famílies amb fills o filles amb DI de qualsevol edat en la població espanyola mostraven percepcions positives. A més, la presència de nivells més elevats de percepcions positives en les famílies amb persones amb DI estava significativament relacionat amb nivells més elevats de QdVF. L’anàlisi predictiu de la QdVF mostrava que tant en famílies amb infants o adolescents amb DI com en famílies amb persones adultes amb DI s’obtenia un efecte significatiu entre les percepcions positives i la QdVF, fins i tot quan l’efecte de les variables demogràfiques s’eliminava del model. Aquests resultats evidenciaven la importància del paper de les percepcions positives en les famílies amb una persona amb DI, a l’hora de promoure la seva QdVF. En les implicacions pràctiques es discutia la necessitat de potenciar les percepcions positives per part dels i les professionals, per empoderar a les famílies i treballar des d’un enfocament centrat en la família.

Similares en LA Referencia