Essays in Labor Markets and Expectations
Aquesta tesi és un compendi de tres articles sobre mercats laborals i expectatives. El primer capítol, titulat "El paper de les expectatives salarials al mercat laboral", desenvolupa un model de recerca i aparellament aplicat al cicle econòmic en què els agents tenen expectatives salarials...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:305191 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/305191 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Macroeconomia Macroeconomics Macroeconomía Ciències Socials |
| Sumario: | Aquesta tesi és un compendi de tres articles sobre mercats laborals i expectatives. El primer capítol, titulat "El paper de les expectatives salarials al mercat laboral", desenvolupa un model de recerca i aparellament aplicat al cicle econòmic en què els agents tenen expectatives salarials subjectives, desviant-se d'expectatives racionals. Aquest model es basa en la troballa empírica que les prediccions salarials d'analistes professionals i treballadors varien de manera diferent amb la productivitat laboral en comparació del que impliquen les expectatives salarials racionals. Aquest model pot replicar diversos fets del mercat laboral dels EUA, com les altes fluctuacions en les variables del mercat laboral i la correlació gairebé nul·la entre productivitat i la ràtio vacant-atur després del 1990, que són difícils de generar sota expectatives racionals . Addicionalment, aquest enfocament s?alinea millor amb les prediccions salarials d?analistes professionals. A més, la incorporació d'aquest nou enfocament per modelar expectatives té implicacions polítiques importants. A la llum d'aquest model, certes mesures política contracícliques del subsidi de desocupació poden portar a la inestabilitat al sistema de creences, generant inestabilitat a l'economia. El segon capítol, titulat "L'efecte dels xocs de notícies no tecnològiques a les fluctuacions de la desocupació: el cas d'Europa", coautorat amb Clemente Pinilla, identifica els xocs de notícies no tecnològiques com una nova font de fluctuacions de la desocupació utilitzant dades de enquestes de 22 països europeus. Ampliant l'esquema d'identificació de Beaudry i Portier (2006), l'estudi fa servir un procediment de dos passos: primer, assenyala si les variables avançades contenen informació sobre xocs de notícies; segon, diferència xocs fonamentals, de xocs de notícies. Trobem que els xocs de notícies no tecnològiques influeixen significativament en la variació de la desocupació a mitjà i llarg termini, mentre que les notícies tecnològiques i els xocs tecnològics no són els principals impulsors de la desocupació. Un model de cerca i aparellament que incorpora desviacions d'expectatives racionals, usant aprenentatge adaptatiu per pronosticar la rigidesa del mercat laboral, reprodueix eficaçment la resposta de la desocupació als xocs de notícies no tecnològiques. Aquest model explica una part significativa de la variació de la desocupació observada a la nostra anàlisi empírica, mentre que la versió d'expectatives racionals no genera resultats satisfactoris. Aquest capítol contribueix a la comprensió de les fluctuacions de la desocupació i l'impacte de les expectatives i la informació externa als mercats laborals. Finalment, el tercer capítol, titulat "Dinàmiques del mercat laboral i coneixement imperfecte del mercat: un estudi comparatiu", compara el model del primer capítol amb altres enfocaments que incorporen desviacions d'expectatives racionals en un model de cerca i aparellament aplicat al cicle econòmic. L‟anàlisi avalua l‟efectivitat d‟aquests models per replicar les dinàmiques del mercat laboral. Els resultats indiquen que, encara que tots els models capturen fluctuacions significatives al mercat laboral, els models proposats a la literatura no aconsegueixen reduir la correlació entre productivitat i tensió del mercat laboral ni replicar amb precisió les fluctuacions salarials reals. El model desenvolupat en el primer capítol no només reprodueix amb més precisió les dades empíriques, sinó que també s'alinea millor amb els comoviments entre les expectatives salarials procedents d'analistes professionals i la productivitat laboral. Aquest capítol subratlla la capacitat superior del model proposat al primer capítol per capturar les dinàmiques i expectatives del mercat laboral. |
|---|