Efectes adversos dels tractaments del càncer de mama sobre l’extremitat superior
El càncer de mama és el tumor maligne més freqüent a la població femenina tant en els països desenvolupats com en aquells en vies de desenvolupament. La supervivència del càncer de mama en les regions desenvolupades ha augmentat en les darreres dècades, arribant al voltant del 80%. L’augment de la s...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/393976 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/393976 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Limfedema Linfedema Lymphedema Força muscular de l'espatlla Fuerza muscular del hombro Shoulder streingth Escàpula alada Escápula alada Winged scapula Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | El càncer de mama és el tumor maligne més freqüent a la població femenina tant en els països desenvolupats com en aquells en vies de desenvolupament. La supervivència del càncer de mama en les regions desenvolupades ha augmentat en les darreres dècades, arribant al voltant del 80%. L’augment de la supervivència de les pacients amb càncer de mama, ha donat més rellevància als efectes adversos que se’n poden derivar dels tractaments aplicats. El coneixement, la prevenció i el tractament de la morbiditat són importants per tal d’evitar que, un cop superada la malaltia, la pacient hagi de fer front a seqüeles i al deteriorament de la seva qualitat de vida. Les alteracions més importants de l’extremitat superior després del tractament del càncer de mama són el limfedema, la limitació de la mobilitat de l’espatlla, la pèrdua de força, el dolor i l’escàpula alada. El limfedema és la principal complicació del tractament quirúrgic del càncer de mama degut a la seva incidència i cronicitat. La incidència del limfedema en aquestes pacients s’ha informat amb una variació de l’11 al 65%. No està ben establert quins són els factors de risc relacionats amb l’aparició del limfedema. Al voltant d’un 15-45% de les pacients amb càncer de mama presenten pèrdua de força i de mobilitat de l’espatlla després de la cirurgia. Aquestes seqüeles poden romandre fins a set anys. La debilitat i la pèrdua de mobilitat poden provocar dolor, problemes tendinosos, capsulitis adhesiva o artrosis precoç de l’espatlla. Hi ha poca informació disponible sobre quins són els grups musculars afectats i la magnitud de la pèrdua de força en aquestes pacients. El tractament quirúrgic i la radioteràpia pel càncer de mama poden lesionar el nervi toràcic llarg. La manifestació clínica més comuna de la lesió del nervi toràcic llarg és l’escàpula alada, provocada per la paràlisi del múscul serrat anterior. La incidència d’escàpula alada després de cirurgia per càncer de mama s’ha informat entre el 0.6 i 74.7%. Els objectius d’aquesta tesis són estudiar els principals efectes adversos del tractament quirúrgic del càncer de mama sobre l’extremitat superior: 1) avaluar la incidència i els factors de risc de presentar limfedema; 2) determinar els canvis en la força muscular de l’espatlla comparant l’impacte de la biòpsia selectiva del gangli sentinella (BSGS) amb la limfadenectomia axil·lar (LA); i 3) estudiar les lesions del nervi toràcic llarg en les pacients que presenten escàpula alada. Entre les 371 dones incloses en el primer estudi, 33.4% van desenvolupar limfedema. El 83.4% dels limfedemes van aparèixer durant el primer any de la cirurgia. Els factors de risc que es van relacionar amb el limfedema van ser la LA i la radioteràpia. La força muscular dels rotadors interns de l’espatlla va disminuir de manera significativa en les pacients sotmeses a LA. La pèrdua de força persistia a l’any de la cirurgia. Es va detectar escàpula alada en 36 (13.6%) de les 264 pacients sotmeses a LA. L’estudi electroneurofisiològic va confirmar la lesió del nervi toràcic llarg en 30 dels casos. La majoria de les lesions van ser axonotmesis parcials (27 dels casos). La lesió del nervi toràcic llarg es va associar de manera significativa amb índex de massa corporal més baixos. |
|---|