Relació dels factors de risc cardiovasculars clàssics, la síndrome metabòlica i les adipoquines amb l'artrosi de genoll; implicacions en severitat clínica

L’artrosi és una malaltia plurifactorial. En els darrers anys s’ha relacionat tant amb els factors de risc cardiovasculars clàssics com amb fenòmens d’inflamació, canviant el paradigma de la malaltia. En el primer treball s’avalua l’associació de l’artrosi simptomàtica de mans o genolls amb els fact...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Calvet Fontova, Joan
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2017
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/400764
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/400764
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Artrosi de genoll
Artorsis de rodilla
Knee osteoarthritis
Adipoquines
Adipoquinas
Adipokines
Síndrome metabòlica
Síndrome metabólico
Metabolic syndrome
Ciències de la Salut
616.7
Descripción
Sumario:L’artrosi és una malaltia plurifactorial. En els darrers anys s’ha relacionat tant amb els factors de risc cardiovasculars clàssics com amb fenòmens d’inflamació, canviant el paradigma de la malaltia. En el primer treball s’avalua l’associació de l’artrosi simptomàtica de mans o genolls amb els factors de risc cardiovasculars clàssics i la síndrome metabòlica respecte un grup control. Es realitza una aproximació a la definició de síndrome metabòlica, donat es tracta d’un estudi transversal observacional. S’observa que tant l'obesitat com la hipertensió arterial són més freqüents en el grup de pacients amb artrosi. Igualment aquests pacients tenen una major presència de síndrome metabòlica. Quan es comparen els episodis cardiovasculars, el grup amb artrosi presenta un major nombre, però l’artrosi, tot i ser influent, no esdevé un factor de risc independent per la seva aparició. Es conclou que els pacients amb artrosi tenen una freqüència augmentada de factors de risc cardiovasculars i síndrome metabòlica. En el segon treball es valora un grup homogeni de pacients amb artrosi de genoll, donades quatre característiques peculiars. La primera és que totes són dones. La segona, totes les pacients presenten artrosi de genoll amb vessament associat. La tercera és que totes tenen elevats índex simptomàtics per dolor i/o discapacitat funcionals a nivell del genoll, i en darrer lloc, les pacients es distribueixen en els diferents graus d’afectació radiològica a diferència d’altres estudis on només s’avaluen pacients en estadi final protèsic. En aquest grup de pacients, es pretenia avaluar la relació dels factors de risc cardiovascular, la síndrome metabòlica i les adipoquines en líquid articular amb la severitat clínica de l’artrosi de genoll, valorada per un qüestionari que presenta dominis tant de dolor com de capacitat funcional com és l’índex de Lequesne. Com a variables de control s’utilitzen el grau d’afectació radiològic, la realització d’exercici físic, marcadors clàssics de la inflamació com el factor de necrosi tumoral, i mesures antropomètriques com el perímetre de cintura. Es determinen set adipoquines en líquid articular, leptina, adiponectina, resistina, osteopontina, visfatina, omentina i quemerina. Els nostres resultats mostren una associació significativa entre la leptina, la resistina i l’osteopontina amb la severitat clínica en artrosi de genoll amb vessament. De tota manera quan s’avalua aquesta associació sota l’efecte de les variables de confusió i de totes les adipoquines, només la resistina s'associa de forma directa i significativa amb l’índex de Lequesne, mentre que la visfatina mostra una associació significativa i inversa amb la severitat clínica. Entre les variables de confusió, el perímetre de cintura i el grau d’afectació radiològica tenen també una associació significativa i independent amb la severitat clínica, mentre que la realització d’exercici físic es relaciona de forma inversa i independent amb l’índex de Lequesne. Els nostres resultats mostren una associació entre diferents adipoquines en líquid articular i la severitat clínica, evidenciant la influència de factors proinflamatoris en l’artrosi de genoll, però també posen de manifest la presència de possibles interaccions biològiques entre les diferents adipoquines respecte la gravetat clínica, donat que les diferents associacions poden variar en funció de les adipoquines avaluades.