Impacto clínico del carcinoma in situ en pacientes con tumor vesical no músculo invasor. Incidencia y factores predictivos de recurrencia, progresión y supervivencia cáncer específica
INTRODUCCIÓ: El CIS vesical és una lesió plana d’alt grau limitada a la mucosa que comparteix característiques genotípiques similars a les del tumor vesical múscul invasiu (TVMI). Sense tractament, fins un 50% dels pacients progressen a TVMI. Actualment, el BCG representa el tractament estàndard del...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2021 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/674420 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/674420 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Bacillus Calmette-Güerin Carcinoma in situ Tumor vesical Bladder carcinoma Ciències de la Salut 616.6 |
| Summary: | INTRODUCCIÓ: El CIS vesical és una lesió plana d’alt grau limitada a la mucosa que comparteix característiques genotípiques similars a les del tumor vesical múscul invasiu (TVMI). Sense tractament, fins un 50% dels pacients progressen a TVMI. Actualment, el BCG representa el tractament estàndard del CIS vesical recolzat per l’assaig SWOG 8507 i el protocol 30861 de la EORTC. JUSTIFICACIÓ CIENTÍFICA Els estudis que han avaluat els resultats a llarg termini dels pacients amb CIS vesical estan limitats per la mida de la mostra, immunoteràpia amb BCG sense manteniment, us de quimioteràpia intravesical, i anàlisis univariants no ajustats, la qual cosa ha donat lloc a resultats contradictoris. OBJECTIUS (1) Descriure els resultats oncològics en termes de recurrència vesical, progressió, i recurrència en el tracte urinari superior del pacients amb CIS tractats amb BCG. (2) Avaluar les implicacions pronòstiques de les classificacions clínica (primari, secundari i concomitant) i patològica (primari, cTa-CIS, cT1-CIS) del CIS vesical (3) Determinar el pronòstic de la resposta completa als 6 mesos després de l’inici del tractament adequat amb BCG en pacients amb CIS vesical. HIPOTESIS Amb els canvis de les guies de pràctica clínica en el tractament de pacients amb TVNMI (esquema de manteniment amb BCG, re-RTUv, definició adequada de no resposta), el pronòstic oncològic del CIS vesical ha canviat. (2) Presència d’heterogeneïtat en l’evolució dels pacients amb CIS vesical quan s’estratifiquen d’acord a les classificacions clínica i patològica. (3) Absència de resposta als 6 mesos després de l’inici del tractament adequat amb BCG, presenta implicacions pronòstiques per les decisions sobre tractaments posteriors. DISENY DE L’ESTUDI I POBLACIÓ Estudi observacional retrospectiu de centre únic de pacients amb CIS vesical amb o sense TVNMI exofític associat tractats amb BCG durant el període 2008-2015 (n=386). RESULTATS (1) Durant els primers 3 anys es van registrar 117/159 (73,6%) recurrències, 38/55 (69,1%) progressions a TVMI, i 15/31 (48,4%) recurrències al tracte urinari superior. Després de 5 anys de seguiment s’observà recurrència, progressió a TVMI i recurrència al tracte urinari superior en 26/159 (16,4%), 7/55 (12,7%) y 12/31 (38,7%) pacients, respectivament. (2) La regressió de Cox ajustada mitjançant un model de propensió mostrà que el tractament adequat amb BCG millora significativament la supervivència lliure de recurrència HR: 0.21 ((IC95%: 0.13-0.34), supervivència lliure de progressió HR: 0.46 (IC95%: 0.25-0.87) y supervivència lliure de tumor del tracto urinari superior HR: 0.24 (IC95%: 0.09-0.64). (3) La regressió de Cox multivariant mostrà que ni la classificació clínica ni patològica semblen ser factors predictius de resultats oncològics en el pacients amb CIS vesical. (4) La regressió de Cox ajustada mitjançant un model de propensió mostrà que aquells pacients que no varen respondre a BCG després d’un tractament adequat, presentaren pitjor supervivència lliure de progressió HR: 3,40 (IC95%: 1,59-7,27), supervivència lliure de cistectomia radical HR: 3,52 (IC95%: 1,77-7) y supervivència càncer específica HR: 4,42 (IC95%: 1,95-10,01). CONCLUSIONS (1) Els pacients amb CIS vesical presenten alt risc de recurrència, progressió i recurrència en el tracte urinari superior durant els primers tres anys de seguiment. Degut al risc de recurrència i progressió a més de 5 anys, la vigilància ha de continuar-se de forma prolongada. (2) L’exposició a un tractament “adequat” amb BCG millora els resultats oncològics dels pacients amb CIS vesical. (3) No existeix suficient evidència per recolzar l’ús de les classificacions clínica i patològica per guiar el tractament i/o el seguiment dels pacients amb CIS vesical. (4) Els pacients que no responen als 6 mesos de l’inici del tractament adequat amb BCG, presenten pitjors resultats oncològics a llarg termini. |
|---|