Promoció de la vacunació antigripal en els professionals sanitaris
Es fa necessari parlar de promoció de la vacunació antigripal entre professionals sanitaris perquè l'adhesió a la recomanació és baixa. L'estratègia de vacunació de la grip vol protegir sobretot les persones més vulnerables a patir complicacions i els professionals sanitaris estan inclosos...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/396234 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/396234 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Vacunació Vacunación Vaccination Personal sanitari Personal sanitario Medical personnel Promoció de la salut Promoción de la salud Health promotion Grip Gripe Influenza Ciències de la Salut 61 |
| Sumario: | Es fa necessari parlar de promoció de la vacunació antigripal entre professionals sanitaris perquè l'adhesió a la recomanació és baixa. L'estratègia de vacunació de la grip vol protegir sobretot les persones més vulnerables a patir complicacions i els professionals sanitaris estan inclosos en aquesta perspectiva. En aquesta tesi presentem dues campanyes de promoció amb la seva avaluació a l'Hospital Clínic de Barcelona i dos treballs de recerca vinculats a les campanyes: l'anàlisi de la validesa de les cobertures declarades respecte les cobertures registrades i l'anàlisi de la xarxa social al voltant de la campanya de promoció. Les campanyes de promoció que presentem es donen en un context on la vacunació és voluntària i gratuïta. En una primera campanya (2008-09) es va voler visualitzar un compromís més gran de la institució i dels càrrecs amb la campanya i la vacunació, millorar en l'accessibilitat pel que fa a la planificació i disponibilitat als professionals i enviar missatges clars sobre la vacunació alhora que atractius de cara a fomentar la conversa entre els professionals sobre la vacunació. Va usar, per això últim, fotos de treballadors vacunats a la intranet, dos sorteigs i l'ús del correu electrònic corporatiu de forma més intensiva. La campanya es va consensuar amb els treballadors a través dels seus representants. La campanya 2008-09 va aconseguir augments significatius en la cobertura respecte l'anterior. Va resultar també una campanya més ràpida pel que fa a la velocitat de vacunació. La campanya de 2010-11 va voler avaluar els objectius estratègics plantejats per aquella temporada, això és, l'augment de la informació sobre la grip i la vacunació, la major percepció de risc sobre la malaltia i la implicació dels professionals com a promotors entre els seus col·legues. L'avaluació, amb una enquesta abans i després de la campanya en una mostra aleatoritzada de treballadors de l'hospital, va mostrar un impacte a l'alça en les tres objectius estratègics i una bona acceptació de la campanya sense impacte en la cobertura, cosa que mostra que l'increment de la informació i de la percepció de risc no augmenta necessàriament l'acceptació de la vacunació. Quan es parla de cobertures es parla de xifres obtingudes manera molt diversa. Es va considerar adient avaluar si les cobertures declarades són un bon succedani («proxy» en anglès) de les cobertures que consten al registre i si el comportament vacunal influeix en la declaració. Els professionals van ser preguntats per el seu comportament vacunal les tres campanyes anteriors i es va creuar amb el registre del centre. La declaració va resultar ser un bon succedani per dues temporades però es va veure un major nombre de casos discordants en no vacunats que en vacunats. Per últim, atès que s'havia recollit en diversos estudis transversals que l'opinió dels col·legues sobre la vacunació és important de cara a l'acceptació de la pròpia vacunació, es va voler fer una anàlisi de la xarxa generada a partir de les converses entre professionals sobre una campanya de vacunació. Es van enquestar dues unitats completes de l'hospital i es va detectar que les converses es donaven en la mateixa categoria laboral, sexe, edat i servei però no entre treballadors que compartien el comportament vacunal. Els professionals de més edat i vacunats eren més citats. Sembla, per tant, que una campanya de promoció és un tema de conversa entre els treballadors sanitaris i que la xarxa social juga un paper actiu en la campanya. Descriure una xarxa social real té interès en la planificació i implementació de campanyes de promoció de la salut, especialment per conèixer el paper de l'estat de salut en qüestió en la xarxa de relacions. Cal ser cautelós a l'hora de dissenyar intervencions basant-se en aquestes troballes, atès que la xarxa social entre professionals és un capital del centre que cal tractar amb cura. |
|---|