Mundo propio: el cuidado institucional de niños, niñas y adolescentes en Uruguay
La present tesis doctoral en modalitat de compendi d’articles és part del Programa Interuniversitari d’Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. El problema d’investigació se situa als estudis socials de la infància i l’adolescència, especialment, en el camp de l’administració estatal a t...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670686 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670686 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Infantesa i adolescència Infancia y adolescencia Childhood and adolescence Cures Cuidado Care Ètica de la cura Ética del cuidado Care ethics Ciències Socials 159.9 |
| Sumario: | La present tesis doctoral en modalitat de compendi d’articles és part del Programa Interuniversitari d’Estudis de Gènere: Cultures, Societats i Polítiques. El problema d’investigació se situa als estudis socials de la infància i l’adolescència, especialment, en el camp de l’administració estatal a través dels sistemes de protecció i socio-penals adreçats a nens, nenes i adolescents a l’Uruguai. L’objectiu és una anàlisi sobre les pràctiques socials de cura i sentits associats a la cura que es produeixen en les respostes pel mig de les mesures judicials de protecció per vulneració de drets cap a nenes, nens i adolescents i les mesures judicials privatives de llibertat cap a adolescents a l’Uruguai. La investigació és d’enfoc qualitatiu i implica un estudi de cas únic en dues institucions estatals: Instituto de la Niñez y Adolescencia (INAU) e Instituto Nacional de Inclusión Social Adolescente (INISA). L’estudi de cas és d’enfoc etnogràfic, descriptiu i en profunditat. El corpus de la tesi es troba compost per 34 entrevistes en profunditat i a les agents institucionals que es descentren en els centres per a nens, nenes i adolescents; documents, observacions i registres en diari de camp. Les anàlisis de l’funcionament institucional i els resultats mostren el cáracter mòbil de l’estat i la importància de comprendre-a partir dels i les agents institucionals que el produeixen en les seves pràctiques quotidianes. Les conclusions inclouen les reflexions sobre els reptes d’emprendre investigacions qualitatives en institucions estatals que gestionen la vida de nens, nenes i adolescents i com les diverses barreres d’accés modelen la producció de coneixement. La noció de cura adquireix significats múltiples i heterogenis que varien en funció de les característiques individuals dels i les agents institucionals i també de les condicions institucionals. L’ètica de cura imperant en cada institució mostra la inestabilitat i nivell de conflicte de la categoria. Finalment es mostra una reflexió sobre la importància de l’ús de la noció de cures com una categoria d’anàlisi, amb potencialitat crítica i de gran utilitat per orientar d’una altra manera l’actual funcionament de les mesures judicials de protecció per a nens, nenes i adolescents i de privació de llibertat per a adolescents. A futur el desafiament és dotar dels recursos necessaris als sistemes d’execució de mesures en aquesta àrea. Implementar un projecte de desinstitucionalització i promoció de vida en entorns familiars i eradicar la privació de llibertat per a adolescents. |
|---|