Análisis farmacocinético/farmacodinámico del tratamiento antimicrobiano en pacientes críticos con neumonía de adquisición hospitalaria y neumonía asociada a ventilación mecánica

Introducció: Són necessaris els estudis farmacocinètics/farmacodinàmics (PK/PD) dels antibiòtics utilitzats en el tractament de la pneumònia nosocomial (NN) en pacients crítics per dur a terme règims de dosificació eficaços i segurs. Justificació Científica Es desconeix la farmacocinètica pulmonar d...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Benítez-Cano Martínez, Adela
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2022
País:España
Institución:CBUC, CESCA
Repositorio:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/675367
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/675367
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Farmacocinética
Farmaocinética
Pharmacokinetic
Pneumònia
Neumonía
Pneumonia
Pacient critic
Paciente crítico
Critically Ill patient
Ciències de la Salut
61
Descripción
Sumario:Introducció: Són necessaris els estudis farmacocinètics/farmacodinàmics (PK/PD) dels antibiòtics utilitzats en el tractament de la pneumònia nosocomial (NN) en pacients crítics per dur a terme règims de dosificació eficaços i segurs. Justificació Científica Es desconeix la farmacocinètica pulmonar del meropenem quan s’administra en perfusió continua (PC) i la seguretat i grau d’absorció sistémica de la colistina nebulitzada administrada a dosis altes. Hipòtesis i Objetius Hipòtesis de treball En pacients crítics amb pneumònia nosocomial: · L’utilització de PC de meropenem permet assolir un objectiu PK/PD òptim al pulmó en comparació amb altres règims de dosificació. · L’utilització de colistina nebulitzada adminstrada a altes dosis es un tractament segur donada la baixa absorció sistèmica. Objetius Avaluar el comportament PK/PD dels antibiòtics meropenem intravenós i colistina nebulitzada utilitzats pel tractament de la NN en pacients crítics per proposar règims de dosificació eficaços i segurs. Disseny de l’estudi Estudi 1: Assaig clínic unicèntric, obert i aleatoritzat amb grups paral.lels en pacients crítics amb NN. Els pacients van ser assignats a un dels dos grups d’estudi (Grup 1: PC intravenosa d’1 g/8h de meropenem o Grup 2: PC intravenosa de 2 g/8h de meropenem). Es va dur a terme la determinació de les concentracions intrapulmonars de meropenem mitjançant la seva medició en el líquid de revestiment epitelial pulmonar (ELF) un cop assolit l’estat estacionari. EudraCT: 2016-002796-10 Estudi 2: Estudi farmacocinètic, retrospectiu i unicèntric per la determinació dels nivells plasmàtics de colistina després de l’administració de dosis altes de colistimetat de sodi (3 MUI/8h i 5 MUI/8h) per via nebulitzada. Resultats Estudi 1: Les medianes (RIQ) de concentració (AUC0–24h) de meropenem a plasma i ELF van ser de 287,6 (190,2) i 84,1 (78,8) mg h/L al Grup 1 (1g/8h) vs 448,1 (231,8) i 163,0 (201,8) mg h/L al Grup 2 (2g/8h), respectivament. La taxa de penetració va ser aproximadament del 30% i comparable entre els dos grups. A la simulació de Montecarlo únicament la major dosis aprovada per fitxa tècnica (2g/8h) en PC va assolir una taxa de probabilitat d’èxit de tractament (PTA) òptima pels aïllaments amb CMI de fins a 2 mg/L. Estudi 2: Es van incloure un total de 27 pacients (15 pacients al grup de 3 MUI/8h i 12 pacients al grup de 5 MUI/8h). Les concentracions de colistina al plasma van ser indetectables (<0,1 mg/L) en 8 pacients (53.3%) al grup de 3 MUI/8h i en 7 pacients (58.3%) al grup de 5 MUI/8h. Les concentracions medianes (RIQ) de colistina quantificable a plasma abans de la nebulització i a les 1, 4 i 8 h van ser 0,17 (0,12–0,33), 0,20 (0,11–0,24), 0,17 (0,12–0,23) i 0,17 (0,11–0,32) mg/L, respectivament, al grup de 3 MUI/8 h i 0,20 (0,11–0,35), 0,24 (0,12–0,44), 0,24 (0,10–0,49) i 0,23 (0,11–0,44) mg/L, respectivament, al grup de 5 MUI/8 h, sense diferències entre els grups en cap dels moments mesurats. Es va observar fracàs renal durant el tractament en tres pacients a cada grup, probablement no relacionada amb el tractament amb colistina. El tractament amb colistimetat de sodi nebulitzat va ser ben tolerat, sense episodis de brancoespasme ni signes clínics de neurotoxicitat. Conclusions En pacients crítics amb diagnòstic de NN i funció renal normal: · L’administració de meropenem en PC permet assolir concentracions intrapulmonars adequades per tractar microorganismes amb CMI de fins a 2 mg/L, sent necessària l’utilització de la dosis màxima autoritzada de meropenem en PC (2g/8h) per assolir una PTA major del 90% per a microorganismes amb CMI de fins a 2 mg/L. · S’observa una mínima exposició sistèmica de colistina formada a plasma després de l’administració de dosis altes de colistimetat de sodi per via nebulitzada. Així mateix, s’observa una bona tolerància i abscència de toxicitat sistèmica al fàrmac.

Similares en LA Referencia