Niñeces de agua y labranza. Exploraciones multiespecie y sentipensares pedagógicos con niñas y niños de primera infancia en Aquitania, Boyacá
Niñeces de Agua y Labranza és una investigació situada que entrellaça l’etnografia multiespècie, les pedagogies de la cura i la creació poètica com a formes de coneixement. Desenvolupada a Aquitania, Boyacá, amb infants des dels sis mesos fins als cinc anys, aquesta tesi es desplega com una caminada...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2025 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/695954 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/695954 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Primera Infància Early childhood Primera infancia Etnografia multiespècie Multispecies ethnography Etnografía multiespecie Decolonial Ciències Socials 37 |
| Resumo: | Niñeces de Agua y Labranza és una investigació situada que entrellaça l’etnografia multiespècie, les pedagogies de la cura i la creació poètica com a formes de coneixement. Desenvolupada a Aquitania, Boyacá, amb infants des dels sis mesos fins als cinc anys, aquesta tesi es desplega com una caminada per camins vius, travessada per preguntes que no cerquen certeses, sinó maneres d’estar al món amb altres. Des d’una perspectiva descolonial encarnada i nodrida pels feminismes comunitaris, els "sentipensares" camperols i els posthumanismes crítics, la recerca reconeix l’agència relacional de les niñeces i el territori com a interlocutor epistèmic i afectiu. Organitzada entorn de quatre trochas (Quimbas, Niñeces, Poéticas y Malezas), aquesta tesi recull, entrellaça i reflexiona sobre experiències compartides en llars comunitàries, horts, caminades, jocs i creacions col·lectives. Les niñeces són aquí coprotagonistes que intervenen, transformen i sostenen els vincles, els sabers i les pràctiques que es teixeixen als espais pedagògics del territori i de la vida quotidiana. Des d’una comprensió ètica, política i estètica de la investigació, es proposa una pedagogia de l’hort biopoètic: una manera de sembrar vincles amb tots els éssers, d’aprendre amb la terra i de crear des dels cossos, els afectes i els materials del territori. Les biopoètiques s’entenen com a pràctiques situades que entrellacen el que és sensible amb allò no humà, on cucs, pigments naturals, plantes, aigua i les preguntes de les infàncies cocreen escenes de coneixement encarnat. Aquesta aposta es nodreix del sentipensar amb la terra i concep el que és poètic com una forma d’atenció, de correspondència i de resistència quotidiana. El text s’articula també com una manera de prolongar el vincle: el llibre-àlbum que acompanya la tesi funciona com una comunitarització del coneixement des de la sensibilitat, pensat per a les niñeces i les seves comunitats, avui i demà. En conjunt, aquesta recerca obre camins per conèixer, narrar, tenir cura i resistir des del col·lectiu, l'encarnat i els vincles amb els mons no humans. |
|---|