Microbiome and virome dynamics after lung transplantation and its impact on recipients' long-term prognosis
El trasplantament pulmonar (TP) representa la última opció terapèutica per aquells pacients que pateixen alguna malaltia respiratòria en fase terminal. Tot i que els últims anys s'han fet molts avenços, l'esperança de vida pel TP és la més baixa entre tots els trasplantaments d'òrgan...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691094 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691094 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Microbioma Microbiome Viroma Virome Trasplantament pulmonar Lung transplantation Trasplante pulmonar Ciències de la Salut 616.2 |
| Sumario: | El trasplantament pulmonar (TP) representa la última opció terapèutica per aquells pacients que pateixen alguna malaltia respiratòria en fase terminal. Tot i que els últims anys s'han fet molts avenços, l'esperança de vida pel TP és la més baixa entre tots els trasplantaments d'òrgan sòlid. Això és degut a la incidència d'infeccions, que representen el 37% de les morts durant el primer any després del TP, i la disfunció crònica de l'empelt (DCE), que és la principal limitació per la supervivència a llarg termini, amb una mortalitat d'entre el 25-30% entre 3-5 anys després del TP. A més, ambdues complicacions estan relacionades, ja que les infeccions als receptors de TP són un factor de risc ben conegut pel desenvolupament de DCE. En els darrers anys, els mètodes metagenòmics han permès caracteritzar el microbioma bacterià dels receptors de TP, tot i que el seu paper en la patogènesi de la DCE no està clar. En el cas del component víric, la informació és encara menor, ja que no s'ha estudiat en profunditat tot el viroma, inclosos els virus d'ADN i ARN y, a més, no s'ha avaluat clarament ni la dinàmica a llarg termini del viroma després del TP ni la seva relació amb el pronòstic dels trasplantats. Per tant, l'objectiu principal de la present tesi va ser caracteritzar en detall el microbioma bacterià (part 1) i la composició completa del viroma (part 2) en receptors de TP utilitzant enfocs metagenòmics per avaluar la dinàmica temporal, la seva eventual restauració i l'impacte potencial en el pronòstic a llarg termini i el desenvolupament de DCE. Al primer estudi (part 1) es sosté que la diversitat alfa del microbioma nasofaringi va disminuir a les primeres fases post-TP i que, un any després, els receptors sense DCE presentaven una composició bacteriana més semblant a la dels pacients sans, una troballa que podria estar relacionada amb el millor pronòstic observat en aquest grup. A més es suggereix que el mostreig del tracte respiratori superior podria ser una alternativa eficaç i menys invasiva per estudiar el microbioma bacterià respiratori. Al segon estudi (part 2) s'afirma que la diversitat alfa es normalitza dos anys després del TP i que la composició del viroma difereix entre els receptors de TP i els pacients sans. No obstant, no es van observar diferències en la composició global del viroma entre els trasplantats amb i sense DCE. A més, es suggereix que la immunosupressió pot alterar la composició del viroma. En general, els estudis inclosos en aquesta tesi contribueixen a una millor comprensió de la dinàmica del microbioma bacterià respiratori i el viroma plasmàtic després del TP i la seva implicació en els resultats a llarg termini, i obren noves perspectives per futures investigacions. |
|---|