El plet entre els hereus de Pere de Màrgens i els primers passos per a la lluïció. Notes documentals del castell de Mataró durant el regnat de Ferran d'Antequera
El 1366, Pere de Màrgens, escrivà de ració reial, va adquirir a Pere el Cerimoniós el castell de Mataró. Coral Cuadrada ha reconstruït la successió i cronologia dels senyors feudals del castell fins a aquella data (1), però segueixen subsistint nombrosos buits documentals respecte als successors de...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de documento: | artigo |
| Data de publicação: | 1992 |
| País: | España |
| Recursos: | Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) |
| Repositório: | DIGITAL.CSIC. Repositorio Institucional del CSIC |
| OAI Identifier: | oai:digital.csic.es:10261/50907 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10261/50907 |
| Access Level: | Acceso aberto |
| Palavra-chave: | Hereus de Pere de Màrgens Castell de Mataró Documentació de Cancelleria Reial del regnat de Ferran d'Antequera (1412-1416) Arxiu de la Corona d'Aragó Ferran d'Antequera Segle XIV Segle XV |
| Resumo: | El 1366, Pere de Màrgens, escrivà de ració reial, va adquirir a Pere el Cerimoniós el castell de Mataró. Coral Cuadrada ha reconstruït la successió i cronologia dels senyors feudals del castell fins a aquella data (1), però segueixen subsistint nombrosos buits documentals respecte als successors de Pere de Màrgens i, en general, sobre les vicissituds esdevingudes al llarg del segle XV fins a l'assoliment definitiu de la sostracció de la jurisdicció feudal, a finals de la centúria, entre aquells que el regentaren i els pobladors del seu terme. Un buidatge sistemàtic de la documentació de Cancelleria Reial del regnat de Ferran d'Antequera (1412-1416) conservada a i'Arxiu de la Corona d'Aragó ens ha donat accés a diversos documents, majoritàriament inèdits, que fan referència a aquest castell. Això ens ha permès reconstruir parcialment el seu regiment, encara que sense dades cronològiques massa concretes, i resseguir els primers moviments dels seus habitants per a la lluïció del castell, aconseguida el 1419. Pellicer, seguit, després, per Ribas, que es basa en el seu estudi però que introdueix algun nou detall, reconstrueix la successió dels feudals de Mataró immediata a Pere de Màrgens, amb dades de vegades confuses i parcialment errònies. |
|---|