Las dimensiones política y económica de la cerámica argárica: análisis de las colecciones cerámicas de La Bastida y Tira del Lienzo (Totana, Murcia)
La ceràmica de la societat d'El Argar (c. 2200-1550 cal ANE) constitueix un dels conjunts d'evidències arqueològiques amb un major potencial heurístic per a avançar en el coneixement del Bronze Antic en el sud-est de la península ibèrica. Des de les excavacions pioneres dels germans Siret...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2021 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/673229 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/673229 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Argàric Argárico Argaric Ceràmica Cerámica Pottery Edat del Bronze Edad del Bronze Bronze age Ciències Socials 00 |
| Sumario: | La ceràmica de la societat d'El Argar (c. 2200-1550 cal ANE) constitueix un dels conjunts d'evidències arqueològiques amb un major potencial heurístic per a avançar en el coneixement del Bronze Antic en el sud-est de la península ibèrica. Des de les excavacions pioneres dels germans Siret a finals del segle XIX fins a les troballes efectuades en el marc de projectes sistemàtics recents, passant per la síntesi de Lull (1983), el "corpus" de ceràmica argàrica ha estat fonamental de cara a l'elaboració de la cronologia d'aquesta societat, però també per a proposar hipòtesis sobre la seva organització econòmica, política i ideològica. Així i tot, la major part dels estudis s'han centrat en el paper d'aquesta ceràmica com a fòssil-director, abordant, bàsicament, les seves dimensions morfomètriques i estilístiques, tot parant menys atenció al seu paper com a eina per a conèixer la realitat social que les va generar. No obstant això, en els darrers anys es mira d'avançar en aquestes altres dimensions, ara per ara, poc explorades de la terrisseria. La seva dimensió funcional s'ha abordat, per exemple, a partir de l'anàlisi de residus orgànics i la composició de la pasta ceràmica des de la petrografia. La present tesi busca avançar tant en el camp funcional com en el de la hipotètica existència d'una producció especialitzada, a partir de la base empírica excepcional que ofereixen els jaciments de la Bastida i Tira del Lienzo (Totana, Múrcia). Tractar d'inferir la capacitat i formes d'obtenció i gestió de l'excedent de producció en cada societat classista concreta i moment històric esdevé una via d'anàlisi poc explorada fins al moment en els estudis arqueològics. Per això, aquest treball pretén fer un pas endavant en aquest sentit. Busquem, d'una banda, incrementar el coneixement de la ceràmica argàrica, en la seva dimensió arteús (Lull 1988) i, de l'altre, com a producte i com a mitjà de producció, a partir de l'anàlisi dels seus atributs mètrics (dimensions, capacitat) i, puntualment, de les seves empremtes d'ús. Es tracta d'esbrinar, doncs, el grau de normalització/estandardització dels propis recipients ceràmics, així com arribar a saber si una part d'aquests recipients va intervenir en un sistema d'emmagatzematge i distribució vinculat amb el control de recursos alimentaris bàsics (cereals). |
|---|