Els Liposomes com a model de membrana. Aplicació a l'estudi de les interaccions entre opiàcis i fosfolípids
Els liposomes o vesícules lipídiques van ésser descrites per primera vegada als anys seixanta per Bangham i Horne (1962), després de l'observació per microscopia electronica d'una suspensió de fosfolípids d'orígen cel·lular aillats i purificats, com una sèrie de bicapes concèntriques...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1985 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/672857 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/672857 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Liposomes Liposomas Receptors d'endorfina Receptores de endorfina Endorphin receivers Ciències de la Salut 577 |
| Resumo: | Els liposomes o vesícules lipídiques van ésser descrites per primera vegada als anys seixanta per Bangham i Horne (1962), després de l'observació per microscopia electronica d'una suspensió de fosfolípids d'orígen cel·lular aillats i purificats, com una sèrie de bicapes concèntriques de lípid que incloïen un espai aquós. Des del seu descobriment, els liposomes han sigut objecte d'estudi per part d'un gran número de laboratoris degut a la seva versatilitat en tamany, càrrega superficial, composició lipídica i varietat de principis actius que poden encapsular tant en la fase aquosa com en la lipídica. Aquest sistema lipídic s'ha emprat en multitud d'experiments de biologia cel·lular, farmacologia, immunologia, enginyeria genetica, terapèutica i medicina preventiva mitjançant la modulació o control dels paràmetres abans esmentats. L'us potencial dels liposomes corn a portadors de fàrmacs s'ha vist afavorit per la disponibilitat d'anticossos, glicoproteïnes o glicolípids reconeixedors de receptors ja que la unió d'aquestes entitats a la superfície dels liposomes ha permés controlar millor l'arribada de molécules actives encapsulades a les cel·lules diana. Així mateix, la biodegradabilitat i l'absència toxicitat dels seus components ha afavorit la difusió seu ús i la contínua aparició de noves aplicacions. En els apartats següents es comentarà amb detall mètodes d'obtenció dels liposomes més usuals, les estructures cel·lulars amb què interaccionen, el seu destí quan són administrats per diferents vies i les seves aplicacions presents i futures. |
|---|