L'Emergència de la reinserció social de les persones privades de llibertat en el dret internacional dels drets humans: Aportacions des del model català de reinserció
El present treball pretén establir una teoria sobre la emergència de la reinserció social de les persones privades de llibertat en el dret internacional dels drets humans. Mitjançant una metodologia lògic-deductiva, explora la construcció d’aquest dret en la estructura del dret internacional, especi...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/691381 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/691381 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | REINSERCIÓ DRETS HUMANS DRET INTERNACIONAL REINSERCIÓN DERECHOS HUMANOS DERECHO INTERNACIONAL SOCIAL REINTEGRATION HUMAN RIGHTS INTERNATIONAL LAW Ciències Socials i Jurídiques 34 341 342 344 |
| Sumario: | El present treball pretén establir una teoria sobre la emergència de la reinserció social de les persones privades de llibertat en el dret internacional dels drets humans. Mitjançant una metodologia lògic-deductiva, explora la construcció d’aquest dret en la estructura del dret internacional, especialment a partir de la seva positivització en l’article 10.3 del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics (PIDCP). Tot això, sobre tres idees bàsiques. La primera, que totes les persones tenen drets inalienables, també les sotmeses a una pena de presó. La restricció d’aquests drets s’ha de sotmetre, sense excepció, a l’imperi de la llei. La segona, que el compliment d’una pena de presó ha de servir per normalitzar el retorn a la societat de qui ha infringit l’ordenament. La protecció de la dignitat humana i el reconeixement dels drets humans exigeixen que la finalitat de la pena no sigui únicament retributiva, sinó que persegueixi també la reinserció social. Aquest concepte kantià de dignitat s'identifica amb la pròpia concepció de l'ésser humà, com a “un fi en si mateix”, i no com a “simple mitjà”. La tercera, que la persona condemnada a pena de presó ja ha estat jutjada en un procediment judicial, amb totes les garanties. El compliment de la pena s’ha d’enfocar en el procés de reinserció, per facilitar el seu retorn a la societat. |
|---|