El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació

Aquesta tesi tracta de la proposta del Subsidi Universal Garantit. Tot i que alguns aspectes relacionats amb la definició seran tractats en el primer capítol, cal avançar que s’entendrà en aquesta tesi per Subsidi Universal Garantit un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat...

ver descrição completa

Detalhes bibliográficos
Autor: Raventós, Daniel
Tipo de documento: tese
Estado:Versão publicada
Data de publicação:1998
País:España
Recursos:CBUC, CESCA
Repositório:TDR. Tesis Doctorales en Red
OAI Identifier:oai:www.tdx.cat:10803/675481
Acesso em linha:http://hdl.handle.net/10803/675481
Access Level:Acceso aberto
Palavra-chave:Subsidi d'atur
Subsidio de paro
Unemployment insurance
Política social
Social policy
Igualtat
Igualdad
Equality
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
316
id ES_4c4837702de4e01b79ca9fe9eba49f4c
oai_identifier_str oai:www.tdx.cat:10803/675481
network_acronym_str ES
network_name_str España
repository_id_str
spelling El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentacióRaventós, DanielSubsidi d'aturSubsidio de paroUnemployment insurancePolítica socialSocial policyIgualtatIgualdadEqualityCiències Jurídiques, Econòmiques i Socials316Aquesta tesi tracta de la proposta del Subsidi Universal Garantit. Tot i que alguns aspectes relacionats amb la definició seran tractats en el primer capítol, cal avançar que s’entendrà en aquesta tesi per Subsidi Universal Garantit un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat: a) fins i tot si no vol treballar remuneradament, b) sense tenir en compte si és ric o pobre, e) sense importar amb qui viu, i d) amb independència de la part del país on visqui. Aquesta te si pretén una valoració global del Subsidi Universal Garantit (SUG, a partir d'ara) des de diverses vessants. Més concretament, la tesi tractarà d'estudiar la proposta del SUG segons el següent detall: 1) El tractament d' algunes de les teories de la justícia que poden aportar-ne una justificació. 2) L'estudi sobre si el SUG suporta bé algunes crítiques basades en la idea segons la qual el SUG seria d' alguna manera "explotador". El que esta explotat o explota depèn del criteri d' explotació del qual partim. Es tracta de veure com la proposta del SUG acara algunes concepcions d' explotació. 3) El SUG en relació amb cinc grans estratègies de reducció de l' atur: la flexibilització, seria millor dir, en plural, flexibilitzacions del mercat de treball, el creixement econòmic, la reducció de jornada, el progrés tècnic i el segon xec o segona nòmina. 4) Les repercussions del SUG sobre el treball (a tres menes de treball: remunerat, domèstic i voluntari). 5) Les diferencies del SUG amb els subsidis condicionats i els beneficis al seu favor que se'n deriven. 6) El SUG com a mesura social directament lligada a l'erradicació de la pobresa. 7) Algunes propostes, provinents de diferents àrees geogràfiques, de finançament. Pel que fa a l’estructura, la primera part de la te si compren els tres primers capítols, que tracten el SUG a partir de quatre teories de la justícia que el poden justificar (capítol 2), una discussió del SUG tenint en compte alguns coneguts criteris d' explotació (capítol 3). El primer capítol es dedica a definir el SUG i afer algun aclariment conceptual. La segona part esta composta pels cinc darrers capítols. El capítol quart està dedicat a presentar cinc grans estratègies contra l'atur, i a fer veure les seves insuficiències o inferioritats respecte al SUG. El capítol cinquè estableix una tipologia del treball (remunerat, domèstic i voluntari) amb un tractament específic de l'impacte del SUG en el mercat laboral. El sisè capítol compara els subsidis condicionats amb el SUG, amb una especial referencia a les trampes de la pobresa i de l'atur. El setè presenta el SUG en relació directa amb la pobresa. Finalment, el vuitè capítol explica les diferents propostes de finançament del SUG que hi ha hagut a diverses àrees geogràfiques. Concretament, tres propostes: per Argentina, per Espanya i per Irlanda. El capítol darrer és de conclusions.Universitat de BarcelonaOvejero Lucas, FélixUniversitat de Barcelona. Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials202220221998info:eu-repo/semantics/doctoralThesisinfo:eu-repo/semantics/publishedVersion319 p.application/pdfapplication/pdfhttp://hdl.handle.net/10803/675481TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)reponame:TDR. Tesis Doctorales en Redinstname:CBUC, CESCACatalánL'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/info:eu-repo/semantics/openAccessoai:www.tdx.cat:10803/6754812026-06-14T12:46:07Z
dc.title.none.fl_str_mv El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
title El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
spellingShingle El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
Raventós, Daniel
Subsidi d'atur
Subsidio de paro
Unemployment insurance
Política social
Social policy
Igualtat
Igualdad
Equality
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
316
title_short El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
title_full El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
title_fullStr El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
title_full_unstemmed El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
title_sort El subsidi universal garantit: estratègies de fonamentació
dc.creator.none.fl_str_mv Raventós, Daniel
author Raventós, Daniel
author_facet Raventós, Daniel
author_role author
dc.contributor.none.fl_str_mv Ovejero Lucas, Félix
Universitat de Barcelona. Departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials
dc.subject.none.fl_str_mv Subsidi d'atur
Subsidio de paro
Unemployment insurance
Política social
Social policy
Igualtat
Igualdad
Equality
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
316
topic Subsidi d'atur
Subsidio de paro
Unemployment insurance
Política social
Social policy
Igualtat
Igualdad
Equality
Ciències Jurídiques, Econòmiques i Socials
316
description Aquesta tesi tracta de la proposta del Subsidi Universal Garantit. Tot i que alguns aspectes relacionats amb la definició seran tractats en el primer capítol, cal avançar que s’entendrà en aquesta tesi per Subsidi Universal Garantit un ingrés pagat pel govern a cada membre de ple dret de la societat: a) fins i tot si no vol treballar remuneradament, b) sense tenir en compte si és ric o pobre, e) sense importar amb qui viu, i d) amb independència de la part del país on visqui. Aquesta te si pretén una valoració global del Subsidi Universal Garantit (SUG, a partir d'ara) des de diverses vessants. Més concretament, la tesi tractarà d'estudiar la proposta del SUG segons el següent detall: 1) El tractament d' algunes de les teories de la justícia que poden aportar-ne una justificació. 2) L'estudi sobre si el SUG suporta bé algunes crítiques basades en la idea segons la qual el SUG seria d' alguna manera "explotador". El que esta explotat o explota depèn del criteri d' explotació del qual partim. Es tracta de veure com la proposta del SUG acara algunes concepcions d' explotació. 3) El SUG en relació amb cinc grans estratègies de reducció de l' atur: la flexibilització, seria millor dir, en plural, flexibilitzacions del mercat de treball, el creixement econòmic, la reducció de jornada, el progrés tècnic i el segon xec o segona nòmina. 4) Les repercussions del SUG sobre el treball (a tres menes de treball: remunerat, domèstic i voluntari). 5) Les diferencies del SUG amb els subsidis condicionats i els beneficis al seu favor que se'n deriven. 6) El SUG com a mesura social directament lligada a l'erradicació de la pobresa. 7) Algunes propostes, provinents de diferents àrees geogràfiques, de finançament. Pel que fa a l’estructura, la primera part de la te si compren els tres primers capítols, que tracten el SUG a partir de quatre teories de la justícia que el poden justificar (capítol 2), una discussió del SUG tenint en compte alguns coneguts criteris d' explotació (capítol 3). El primer capítol es dedica a definir el SUG i afer algun aclariment conceptual. La segona part esta composta pels cinc darrers capítols. El capítol quart està dedicat a presentar cinc grans estratègies contra l'atur, i a fer veure les seves insuficiències o inferioritats respecte al SUG. El capítol cinquè estableix una tipologia del treball (remunerat, domèstic i voluntari) amb un tractament específic de l'impacte del SUG en el mercat laboral. El sisè capítol compara els subsidis condicionats amb el SUG, amb una especial referencia a les trampes de la pobresa i de l'atur. El setè presenta el SUG en relació directa amb la pobresa. Finalment, el vuitè capítol explica les diferents propostes de finançament del SUG que hi ha hagut a diverses àrees geogràfiques. Concretament, tres propostes: per Argentina, per Espanya i per Irlanda. El capítol darrer és de conclusions.
publishDate 1998
dc.date.none.fl_str_mv 1998
2022
2022
dc.type.none.fl_str_mv info:eu-repo/semantics/doctoralThesis
info:eu-repo/semantics/publishedVersion
format doctoralThesis
status_str publishedVersion
dc.identifier.none.fl_str_mv http://hdl.handle.net/10803/675481
url http://hdl.handle.net/10803/675481
dc.language.none.fl_str_mv Catalán
language_invalid_str_mv Catalán
dc.rights.none.fl_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
info:eu-repo/semantics/openAccess
rights_invalid_str_mv http://creativecommons.org/licenses/by/4.0/
eu_rights_str_mv openAccess
dc.format.none.fl_str_mv 319 p.
application/pdf
application/pdf
dc.publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
publisher.none.fl_str_mv Universitat de Barcelona
dc.source.none.fl_str_mv TDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
reponame:TDR. Tesis Doctorales en Red
instname:CBUC, CESCA
instname_str CBUC, CESCA
reponame_str TDR. Tesis Doctorales en Red
collection TDR. Tesis Doctorales en Red
repository.name.fl_str_mv
repository.mail.fl_str_mv
_version_ 1869407617325989888
score 15,300719

Registros relacionados