Un model d'estrès oxidatiu en embrió de peix zebra. Aplicació per a l'avaluació de l'activitat protectora de substàncies antioxidants.
L'estrès oxidatiu és el resultat del desequilibri entre la producció d'espècies reactives i l'activitat dels sistemes de defensa antioxidants. Les estratègies químiques i cultius cel•lulars utilitzats habitualment per a l'avaluació de l'activitat antioxidant de compostos pre...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/346349 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/346349 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Estrès oxidatiu Estrés oxidativo Oxidative stress Antioxidantes Antioxidants Neurobiologia Neurobiología Neurobiology Vi negre Vino tinto Red wines Peix zebra Danio rerio Zebra danio Embriologia Embriología Embryology Ciències de la Salut 615 |
| Sumario: | L'estrès oxidatiu és el resultat del desequilibri entre la producció d'espècies reactives i l'activitat dels sistemes de defensa antioxidants. Les estratègies químiques i cultius cel•lulars utilitzats habitualment per a l'avaluació de l'activitat antioxidant de compostos presents en els aliments, no tenen la capacitat de predir clarament la seva eficàcia in vivo, ni de determinar els mecanismes d'acció pels quals actuen. L'embrió de peix zebra és un model animal que ha estat utilitzat per a l'estudi de processos oxidatius, ja que presenta gens i enzims antioxidants anàlegs als sistemes dels mamífers. Els objectius de la tesi doctoral han inclòs el desenvolupament d'un model d'estrès oxidatiu basat en l'embrió de peix zebra per a l'avaluació de l'activitat antioxidant de diferents compostos i l'avaluació de l'efecte antioxidant in vivo i l'efecte neuroprotector de compostos polifenòlics presents en el vi negre, mitjançant el model d'estrès oxidatiu establert. Així mateix, s'han estudiat els efectes de l'estrès oxidatiu i d'alguns antioxidants en el model de neuroesferes humanes. Primerament, s'han caracteritzat els efectes de diferents compostos inductors d'estrès oxidatiu en el creixement i el desenvolupament embrionari del peix zebra. La confirmació del mecanisme oxidatiu en els efectes observats en l'exposició als inductors d'estrès oxidatiu, s'ha realitzat mitjançant la modulació de la resposta a estrès oxidatiu amb compostos que poden augmentar o disminuir ('estatus antioxidant. Si el compost estudiat actua per un mecanisme d'estrès oxidatiu s'observen diferències estadísticament significatives en la comparació de les corbes concentració-resposta de la modulació i de l'exposició única als inductors d'estrès oxidatiu. S'han seleccionat els inductors tert-butil hidroperòxid (tBOOH) i 6- hidroxidopamina (6-ONDA) per a ser utilitzats en el model d'estrès oxidatiu. La verificació de la capacitat del model per a detectar l'efecte antioxidant dels compostos s'ha portat a terme amb diferents compostos amb activitat antioxidant coneguda. S'ha confirmat l'efecte antioxidant dels compostos estudiats i la capacitat del model d'estrès oxidatiu establert per a identificar efectes antioxidants in vivo. La identificació dels compostos polifenòlics presents en una mostra de vi negre desalcoholitzada i en una mostra d'homogenat d'embrions de peix zebra que havien estat exposats a aquesta s'ha realitzat mitjançant la tècnica HPLC-LTQ-Orbitrap-MS. El model d'estrès oxidatiu amb tBOOH s'ha aplicat als compostos polifenòlics identificats amb major intensitat en la mostra de vi negre i s'ha observat un efecte antioxidant in vivo en tots ells. Els compostos polifenòlics de la mostra de vi negre també han produït un augment significatiu de la distància total recorreguda pels embrions i un augment significatiu del nombre de neurones dopaminèrgiques quan s'ha aplicat el model d'estrès oxidatiu amb 6-ONDA, indicant un efecte neuroprotector d'aquests compostos en els embrions de peix zebra. Els efectes de la TCHQ com a inductor d'estrès oxidatiu i dels antioxidants hesperetina i kaempferol s'han estudiat en el model de neuroesferes humanes. La teoria de l'hormesi com a possible estratègia antioxidant, s'ha aplicat en les neuroesferes i s'ha observat que la pre-exposició d'aquestes a una concentració baixa de TCHQ protegeix enfront als efectes oxidants d'aquest compost en les neuroesferes. Així mateix, aquesta teoria s'ha reproduït en el model d'embrió de peix zebra. La pre-exposició dels embrions a una concentració baixa de TCHQ produeix un efecte protector hormètic antioxidant enfront als efectes oxidants d'aquest compost en els embrions de peix zebra. En resum, mitjançant la integració i combinació de diferents procediments experimentals, s'ha establert un model d'estrès oxidatiu en embrió de peix zebra que permet l'avaluació in vivo dels efectes antioxidants dels compostos i d'altres estratègies antioxidants. El model establert s'ha aplicat a l'avaluació dels efectes antioxidants i neuroprotectors de compostos polifenòlics del vi negre. |
|---|