PSICOICTUS: avaluació i pronòstic de les alteracions afectives i cognitives després d’un ictus minor. Abordatge translacional
L’ictus és una malaltia freqüent que es considera la primera causa de discapacitat i la segona causa de demència a Espanya. L’ictus minor (IM) és un tipus d’ictus isquèmic que es defineix com un episodi de simptomatologia neurològica focal que no causa discapacitat, amb una puntuació ≤ a 5 en l’esca...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Recursos: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/463358 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/688105 http://hdl.handle.net/10459.1/463358 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Ictus minor Depressió Deteriorament cognitiu Depresión Deterioro cognitivo Minor stroke Depression Cognitive decline Medicina 616.1 |
| Resumo: | L’ictus és una malaltia freqüent que es considera la primera causa de discapacitat i la segona causa de demència a Espanya. L’ictus minor (IM) és un tipus d’ictus isquèmic que es defineix com un episodi de simptomatologia neurològica focal que no causa discapacitat, amb una puntuació ≤ a 5 en l’escala de severitat d’ictus (NIHSS) i que presenta una lesió isquèmica aguda independentment de la durada dels símptomes clínics. Donada la lleu simptomatologia clínica, la majoria d’aquests pacients no han estat inclosos en els principals assaigs de tractament d’ictus isquèmic en la fase aguda, malgrat que s’ha observat que les alteracions afectives i cognitives després d’un IM són complicacions amb una alta prevalença que poden afectar la recuperació funcional. Així, l’estudi PSICOICTUS ha descrit el perfil clínic i neuropsicològic, la signatura radiològica i els biomarcadors circulants de pronòstic de les alteracions afectives i cognitives després d’un IM. Per altra banda, per facilitar la translacionalitat s’ha desenvolupat un doble model de factors de risc vascular i s’ha generat i caracteritzat un nou model animal d’IM. El projecte PSICOICTUS és un estudi observacional, longitudinal i prospectiu que ha inclòs 118 pacients amb diagnòstic d’IM ingressats a l’Hospital universitari Arnau de Vilanova de Lleida, del mes de gener de 2018 a març de 2020. En el moment basal, les proves de cribratge afectiu i cognitiu van identificar 20 pacients amb alteracions afectives (17%), 11 pacients amb alteracions cognitives (9,3%) i 17 pacients amb alteracions afectives i cognitives (14,4%). Els pacients amb alteracions cognitives van ser avaluats amb una bateria neuropsicològica completa que va mostrar que les funcions executives, l’atenció i la velocitat de processament de la informació són els dominis cognitius més afectats. En l’anàlisi de les dades radiològiques es va observar que els pacients amb alteracions cognitives post-IM presentaven volums de lesió isquèmica més grans en el territori cortical de l’artèria cerebral mitja (ACM) i tenien més transformació hemorràgica. Els pacients amb alteracions afectives i cognitives tenien un major nombre d’ictus crònics. El metabòlit 2-hydroxyhexadecanoylcarnitine es trobava sobre-expressat en els pacients amb IM i alteracions cognitives i l’Isoleucyl-isoleucine, el PC (38:4) i el DG (36:7) presentaven concentracions més baixes en els pacients amb IM i alteracions afectives respecte als pacients amb IM sense alteracions. Els principals predictors d’alteració afectiva post-IM van ser el sexe femení i els antecedents de síndrome depressiva i els predictors d’alteració cognitiva van ser tenir més de 70 anys i una lesió isquèmica aguda en el territori de l’ACM. A més, s’ha generat i caracteritzat un nou model animal diabètic-hipertens amb IM utilitzant un model murí d’oclusió transitòria de l’ACM durant 2 minuts seguit de 5 minuts de reperfusió, repetit 5 vegades. Els pacients amb IM malgrat presentar simptomatologia neurològica lleu aproximadament un 30 % presenten alteracions afectives i cognitives post-IM el que planteja la necessitat de tractar-los en la fase aguda sobretot en aquells casos que presenten els factors predictors de risc, el que suposaria una nova estratègia de pronòstic i un maneig diferencial dels pacients que han patit un IM. |
|---|