Rheological in vitro and ex vivo characterisation of thickening products used for compensatory treatment of swallow dysfunction in patients with oropharyngeal dysphagia. Study of the rheological parameters affecting their therapeutic effect and the optimal doses for different phenotypes of patients with swallowing disorders
La disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn de la motilitat caracteritzat per la dificultat per formar o moure el bol de la boca a l'esòfag. Els espessidors, són una estratègia utilitzada per la DO, augmentant la viscositat del fluid. La viscositat, és un paràmetre reològic i es pot avaluar qua...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:281022 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/281022 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Reologia Reología Rheology Disfàgia Disfagia Dysphagia Viscositat Viscosidad Viscosity Ciències de la Salut |
| Sumario: | La disfàgia orofaríngia (DO) és un trastorn de la motilitat caracteritzat per la dificultat per formar o moure el bol de la boca a l'esòfag. Els espessidors, són una estratègia utilitzada per la DO, augmentant la viscositat del fluid. La viscositat, és un paràmetre reològic i es pot avaluar quantitativament. L'efecte terapèutic (ET) dels espessidors, es pot analitzar mitjançant estudis clínics (EC) i es poden establir nivells òptims de viscositat. Tanmateix, els espessidors, es comercialitzen descrivint la viscositat mitjançant descriptors qualitatius i recomanant intervals de viscositat arbitraris. La viscositat, es pot veure afectada durant la deglució per dos factors reològics: l'amilasa salival i la velocitat de cisalla. Tots dos factors, poden disminuir la viscositat i per tant, l'ET dels espessidors. Pocs estudis han examinat altres factors reològics diferents de la viscositat. En conseqüència, aquesta tesi, té els següents objectius: 1)Descriure l'efecte sobre la seguretat de la deglució de dos espessidors: un de goma xantana (XG) i un de barreja, a diversos nivells de viscositat; 2)Determinar el rang terapèutic i les dosis de viscositat òptimes per a cada fenotip de DO; 3)Descriure l'efecte de la viscositat de cisalla sobre l'eficàcia de deglució; 4)Descriure els factors reològics implicats en l'ET dels espessidors i determinar si aquesta informació s'inclou a l'etiquetat. Avaluar els riscos de l'ús de descriptors qualitatius; 5)Validar en diversos laboratoris internacionals un protocol científic per mesurar la viscositat i els factors reològics de deglució que l'afecten; 6)Avaluar la viscositat de cisalla, deformació extensional, força màxima, adhesivitat i cohesió per a dosis variables d'espessidors i determinar la seva relació amb la seguretat de la deglució avaluada per videofluoroscòpia. Aquest projecte de recerca inclou 4 capítols amb la següent metodologia i resultats: Capítol 1 - Tres EC amb dades de 327 pacients on s'analitza l'ET de 3 espessidors per a diversos nivells de viscositat (100-2000 mPa·s). Els resultats van mostrar, que l'ET presentava un comportament dependent de la viscositat, i que només es necessitaven dos nivells per cobrir més del 90% de la població. El residu oral augmenta amb l'augment de la viscositat; Capítol 2: l'anàlisi de 10 espessidors va mostrar que els fabricants recomanen l'ús de 3 nivells de viscositat seleccionats aleatòriament. No es va identificar cap descripció sobre l'efecte de l'amilasa o la velocitat de cisalla; Capítol 3: disseny i validació d'un protocol científic per mesurar la viscositat dels espessidors en 4 laboratoris internacionals, incloent la simulació de factors de deglució amb una variabilitat entre laboratoris inferior al 10%; Capítol 4: anàlisi de 4 propietats reològiques per a diferents dosis i la seva relació amb l'ET sobre la seguretat de la deglució, avaluada en 267 pacients. Els resultats van confirmar que la viscositat de cisalla és el principal paràmetre associat a la seguretat de la deglució. Les principals conclusions són: 1)Els espessidors, milloren la seguretat de la deglució mitjançant l'augment de la viscositat de cisalla d'una manera dosi-depenent. 2)Es pot establir un rang terapèutic entre 100 i 1000 mPa·s per a tractar pacients amb DO. L'augment de la viscositat per sobre de 800-1000 mPa·s no provoca cap millora significativa en la seguretat de la deglució; 3)L'augment de la viscositat de cisalla, està relacionat amb un augment del residu oral. 4)L'ús de descriptors qualitatius de viscositat en l'etiquetat dels espessidors comporta diversos riscos i contradiccions, que posen en perill la seguretat dels pacients; 5)Es pot aplicar a tot el món, un protocol reològic per mesurar la viscositat de cisalla en condicions experimentals que reprodueixen el comportament dels espessidors durant la deglució; 6)La viscositat de cisalla és la principal variable causant l'ET dels espessidors amb un fort efecte dosi-resposta. |
|---|