La senyalització turística com a instrument de gestió territorial. El cas dels municipis turístics de Catalunya; l’estat de la qüestió entre 2013 i 2017

[cat] Aquesta tesi analitza la senyalització turística urbana per a vianants, entesa aquesta com a una eina de gestió del turisme urbà i també de les dinàmiques generals de mobilitat de la ciutat. La recerca es recolza en dues premisses: en primer lloc, en l’obligació que tenen els municipis declara...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Imbert-Bouchard Ribera, Daniel
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2019
País:España
Institución:Universidad de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de la UB
OAI Identifier:oai:diposit.ub.edu:2445/150583
Acceso en línea:https://hdl.handle.net/2445/150583
http://hdl.handle.net/10803/668669
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Turisme
Urbanisme
Municipis
Catalunya
Tourism
City planning
Municipal corporations
Catalonia
Descripción
Sumario:[cat] Aquesta tesi analitza la senyalització turística urbana per a vianants, entesa aquesta com a una eina de gestió del turisme urbà i també de les dinàmiques generals de mobilitat de la ciutat. La recerca es recolza en dues premisses: en primer lloc, en l’obligació que tenen els municipis declarats oficialment turístics (en virtut de la legislació vigent) de disposar d’una senyalització turística específica. I, en segon lloc, en la necessitat d’oferir a un nombre creixent de visitants i turistes una informació que faciliti la seva atenció i acollida en benefici de la qualitat i millora de l’experiència turística. Addicionalment, la recerca vol posar de manifest la necessitat de comptar amb uns criteris inequívocs d’homogeneïtzació de la senyalització turística, pel que fa a l’estandardització de dissenys i continguts a escala local i també per evitar la sensació de pèrdua o desinformació del visitant. La senyalització dels atractius i dels recursos turístics presents en el territori ha esdevingut un element cabdal per millorar la competitivitat de les destinacions turístiques. En un context d’irrupció tecnològica i d’expansió del turisme a totes les escales, la senyalització física s’erigeix com una eina que permet a qualsevol destinació reforçar la seva imatge turística, actuar en benefici de la seva promoció, contribuir a millorar la seva gestió i regular espacialment els fluxos de mobilitat turística en l’àmbit urbà. La recerca comença amb una contextualització del fenomen turístic urbà per situar després les directrius i normatives diverses sobre la senyalització. La part empírica del treball consisteix en recopilar i analitzar la senyalització turística que s’aplica actualment en els municipis catalans que per llei n’han de disposar (110 municipis), als quals s’hi afegeixen –pel seu interès– els que superen els 20.000 habitants (45 municipis). L’abast temporal de la recerca comprèn el període 2013 i 2017 i s’ha recolzat en l’anàlisi bibliogràfica i documental, la realització d’entrevistes amb els actors concernits i en un exhaustiu treball de camp realitzat en tots i cadascun dels municipis objecte d’estudi. L’objectiu final és conèixer i avaluar les característiques formals de la senyalització i la seva evolució durant el període considerat, a fi i efecte de poder aportar conclusions en els aspectes següents: les noves funcionalitats, tendències i oportunitats de la senyalització en benefici tan de l’experiència turística com de la millora de la gestió urbana des de la perspectiva de la competitivitat i la sostenibilitat de les destinacions. Des d’aquest punt de vista es pot avançar que no sempre la senyalització que ofereixen les destinacions locals té la qualitat que cal esperar en un context de creixement sense precedents del turisme.