Polypurine reverse Hoogsteen hairpins as a gene therapy tool: in vitro development and in vivo validation
[cat] El treball d'aquesta tesi es centra en l'estudi i desenvolupament de les pinces de polipurines (o PPRHs per Polypurine reverse Hoogsteen hairpins) com a eina de silenciament gènic. Les pinces de polipurines son molècules de DNA de doble cadena formades per dos dominis de purines unit...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2015 |
| País: | España |
| Recursos: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/64566 |
| Acesso em linha: | https://hdl.handle.net/2445/64566 http://hdl.handle.net/10803/287227 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | Teràpia genètica Càncer Oncologia Gene therapy Cancer Oncology |
| Resumo: | [cat] El treball d'aquesta tesi es centra en l'estudi i desenvolupament de les pinces de polipurines (o PPRHs per Polypurine reverse Hoogsteen hairpins) com a eina de silenciament gènic. Les pinces de polipurines son molècules de DNA de doble cadena formades per dos dominis de purines units per cinc timidines. Aquestes molècules es van originar prèviament al nostre laboratori i es va provar la seva capacitat per unir-se a la doble cadena del DNA de forma específica. tot causant la inhibició del gen diana. En aquesta tesi s'han utilitzat com a diana gens antiapoptòtics per a provar l'eficàcia dels PPRHs en diferents línies canceroses. Es van assajar diferents molècules tot determinant la viabilitat cel.lular i apoptosis produïdes. Es va observar que els PPRHs dissenyats contra zona promotora del gen de la survivina eren els més eficaços. L'estudi del seu mecanisme d'acció va revelar que la unió dels PPRHs a la seva seqüència diana interferia amb la unió de factors de transcripció específics per aquestes seqüències. Aleshores, es va escollir el millor candidat per fer les proves d'eficàcia in vivo en un model de xenògraft de tumor de pròstata humà. Es van provar dos tipus d'administració, intratumoral i intravenosa; en tots dos casos, l'administració del PPRH específic va causar la disminució del volum tumoral. Per altra banda, s'ha estudiat i millorat el disseny dels PPRHs. A partir d'un estudi comparatiu amb TFOs s'ha determinat que els PPRHs funcionen millor tant en afinitat d'unió com en efecte. A més, s'ha establert un criteri de longitud i interrupcions per al seu disseny. Com que els PPRHs estan dirigits contra zones de polipirimidines al genoma, que poden presentar interrupcions de purines, s'ha trobat que fer servir la interrupció de pirimidina en els dos dominis de la seqüència del PPRH millora tant la seva habilitat per unir-se a la seva diana com el seu efecte biològic. També es va desenvolupar una nova molècula basada en els PPRHs anomenada Wedge·PPRH. Per últim, es va fer un anàlisi d'entrada d'aquestes molècules en diferents línies canceroses, tant derivades de tumors sòlids com hematològics. |
|---|