Aplicación del injerto de tejido adiposo autólogo en reconstrucción mamaria oncológica
El càncer de mama és un dels tipus de càncer més comuns al nostre país, però, gràcies a l’establiment de programes de detecció precoç i als nous avenços en el tractament oncològic, les taxes de supervivència han millorat notablement en els darrers anys. Actualment, la reconstrucció mamària està cons...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/694517 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/694517 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Reconstrucción Mamaria Lipofilling Injerto Graso Cirugía De Mama Oncología 617 |
| Sumario: | El càncer de mama és un dels tipus de càncer més comuns al nostre país, però, gràcies a l’establiment de programes de detecció precoç i als nous avenços en el tractament oncològic, les taxes de supervivència han millorat notablement en els darrers anys. Actualment, la reconstrucció mamària està considerada com una part fonamental del tractament curatiu d’aquesta patologia. Això es deu a l’impacte que té en la qualitat de vida de les pacients operades i en la percepció de la seva imatge corporal. Tanmateix, a causa dels tractaments quirúrgics i dels tractaments adjuvants que es duen a terme, i especialment de la radioteràpia, les tècniques reconstructives sovint no aconsegueixen el resultat desitjat pel que fa a forma, simetria i qualitat dels teixits. En els darrers anys, l’aparició de la lipotransferència ha tingut un paper destacat en la reconstrucció mamària, tant com a tècnica aïllada, però especialment com a complement a altres tècniques autòlogues i heteròlogues, permetent millorar els resultats en termes de forma i simetria. En aquesta tesi doctoral presentem la nostra experiència i dues noves tècniques descrites en les quals s’ha utilitzat l’empelt de teixit adipós autòleg en reconstrucció mamària amb l’objectiu de demostrar-ne la capacitat volumètrica, augmentant el gruix del pla subcutani i millorant així el resultat reconstructiu. Una d’aquestes tècniques representa una nova indicació de la lipotransferència, permetent realitzar una remodelació o reconstrucció dels quadrants medials de la mama, una zona que habitualment és difícil de modificar amb les tècniques clàssiques i que té un paper important en la satisfacció de la pacient amb el resultat. En aquest estudi, hem observat una reducció estadísticament significativa de la distància intermamària, així com una millora de la simetria, especialment útil en casos de reconstruccions unilaterals. A més, es va descriure una nova tècnica que combina l’ús de l’endoscòpia i la lipotransferència, permetent realitzar la reconstrucció des de la cicatriu de la limfadenectomia o del gangli sentinella. Aquesta tècnica presenta dos grans avantatges. D’una banda, permet, en casos de reconstrucció diferida amb expandidors i implants, situar la cicatriu fora de la zona de màxima tensió, permetent aconseguir una expansió completa des del primer temps quirúrgic en tots els casos estudiats. Això comporta una reducció dels temps entre la col·locació de l’expandidor i l’implant, ja que s’assoleix un volum definitiu de l’expandidor des del moment de la seva col·locació, i, alhora, permet a la pacient obtenir una simetria des del primer moment. D’altra banda, l’aplicació de la lipotransferència des del primer temps quirúrgic ens va permetre millorar la qualitat dels teixits irradiats, valorats mitjançant l’escala LENT-SOMA. Aquesta millora en la qualitat dels teixits fa que no només puguem considerar el greix com un material de farciment autòleg gràcies al volum que aporten els adipòcits madurs que s’injecten i sobreviuen, sinó també com un potencial regenerador dels teixits receptors. Això és gràcies a la Fracció Estromal Vascular, una població heterogènia de cèl·lules entre les quals hi ha fibroblasts, teixit connectiu, cèl·lules endotelials i les seves progenitores, cèl·lules immunomoduladores i cèl·lules estromals derivades del teixit adipós (ADSC), que presenten un gran potencial regeneratiu. Aquest factor és especialment important en mames que han rebut radioteràpia, permetent augmentar les indicacions d’algunes de les tècniques i millorar el resultat reconstructiu. |
|---|