Avaluació dels estudis diagnòstics d’al·lèrgia a fàrmacs
[cat] ANTECEDENTS: Les reaccions adverses són freqüents en el curs dels tractaments amb fàrmacs, però només un baix nombre són degudes a un mecanisme d’hipersensibilitat. Malgrat això, un important percentatge d’individus amb reaccions adverses són considerats sospitosos d’haver presentat una reacci...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2017 |
| País: | España |
| Institución: | Universidad de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de la UB |
| OAI Identifier: | oai:diposit.ub.edu:2445/121918 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/2445/121918 http://hdl.handle.net/10803/482231 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Al·lèrgia als medicaments Efectes secundaris Epidemiologia Drug allergy Side effects Epidemiology |
| Sumario: | [cat] ANTECEDENTS: Les reaccions adverses són freqüents en el curs dels tractaments amb fàrmacs, però només un baix nombre són degudes a un mecanisme d’hipersensibilitat. Malgrat això, un important percentatge d’individus amb reaccions adverses són considerats sospitosos d’haver presentat una reacció al·lèrgica, i per tant, derivats a un servei d’Al·lergologia per a estudi. HIPÒTESI: Si es realitzés una història clínica acurada d’aquestes reaccions i es tinguessin en compte els possibles efectes adversos de causa no immunitària, el percentatge de pacients derivats per a estudi seria inferior. Aquest sobrediagnòstic contribueix a l’ús de tractaments menys eficaços, incideix en la qualitat de vida dels pacients i incrementa el cost econòmic dels serveis sanitaris, ja sigui per la utilització de fàrmacs més cars o per la necessitat de fer estudis diagnòstics. OBJECTIU: Descriure la prevalença de reaccions al·lèrgiques a fàrmacs dels pacients derivats a la Unitat d'Al·lergologia de l’HUB per estudi d'al·lèrgia a fàrmacs, caracteritzar a aquests pacients i avaluar la rendibilitat i el cost de l’estudi diagnòstic. MATERIAL I MÈTODES: Estudi prospectiu en el que els pacients inclosos es van visitar a la Unitat d’Al·lergologia de l’HUB per haver presentat reaccions sospitoses d’al·lèrgia a fàrmacs. Es van avaluar dades clínico-epidemiològiques, fàrmacs implicats, la qualitat de vida mitjançant un qüestionari de qualitat de vida específic per a fàrmacs i els resultats de les proves diagnòstiques. Un any després de l’estudi es va fer una enquesta telefònica per conèixer l’ adhesió del pacient a les recomanacions post-estudi diagnòstic. Les dades es van enregistrar a una base de dades específica per al posterior anàlisi estadístic i avaluació. L’anàlisi multivariada es va valorar calculant les odds ratio (OR) i els intervals de confiança (IC) del 95%. RESULTATS: Es van incloure 1003 pacients (683 dones) amb mitjana d’edat de 49,98 anys (14-90) i es van dur a terme 1122 estudis diagnòstics. Es va confirmar l’al·lèrgia a fàrmacs en 396 pacients (39,5%): a AINE en un 59,3% (235 pacients), als antibiòtics β-lactàmics en un 20,7% (82 pacients), als antibiòtics no β-lactàmics en un 4,8% (19 pacients), als medis de contrast iodat en un 2,8% (11 pacients), als anestèsics locals en un 0,5% (2 pacients) i a altres fàrmacs en un 11,9% (47 pacients). Van resultar factors de risc associats a ser al·lèrgic a fàrmacs l’antecedent d’atòpia (OR:1,54 (1,03-2,31)), la clínica d’anafilaxi (OR:401,43 (93,27-1727,21)), la clínica només cutània (OR:5,26 (3,41-8,1)) i haver acudit al servei d’Urgències després d’haver presentat la reacció (OR:1,77 (1,2-2,59)). Es va dur a terme el qüestionari de qualitat de vida en 75 pacients. La puntuació mitjana va ser de 32±10 punts sobre 75 punts. Els pacients amb hipersensibilitat no immunitària a AINE van mostrar una pitjor qualitat de vida que els pacients amb hipersensibilitat immunitària. No es van observar diferències a la resta de grups. L’enquesta telefònica es va fer a 322 pacients. 106 de 116 pacients van tolerar el fàrmac indicat a l’informe i 188 pacients no el va tornar a prendre: 124 no l’havien precisat; 47 no l’havien pres per por; 14 continuaven referint tenir al·lèrgia i 3 pacients (1,6%), per altres motius. El cost total dels 1122 estudis diagnòstics va ser de 664.519,9 euros (€) i el cost mig dels estudis diagnòstics per pacient va ser superior en el grup dels pacients no al·lèrgics (727,1 € vs 563,6 €). CONCLUSIONS: Un 39,5% dels pacients derivats per estudi van ser diagnosticats d’al·lèrgia a fàrmacs. Els fàrmacs més freqüentment implicats a les reaccions van ser els AINE i els antibiòtics β-lactàmics. Prop d’un 20% dels pacients enquestats no van acceptar el diagnòstic i no van prendre els fàrmacs recomanats als informes. Els estudis d’al·lèrgia a fàrmacs impliquen uns costos no menyspreables per al sistema sanitari, sobretot en cas que els pacients no siguin al·lèrgics, per tant seria recomanable fer una història clínica acurada abans de derivar a un pacient per estudi. |
|---|