Incidencia de la actividad agraria sobre la ecología de las comunidades de ropalóceros(Insecta: Lepidoptera) como indicadores de biodiversidad en el Somontano de Barbastro(Sierras Marginales del Prepirineo Aragonés)
La repercussió de l'activitat agrària en vers de l'entorn natural i la creixent preocupació<br/>per la diversitat biològica, justifiquen la present investigació. El tàxon Rhopalocera,<br/>(Insecta: Lepidoptera), és el bioindicador adoptat, degut a què compleix les condicions<...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2000 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10459.1/63850 |
| Acceso en línea: | http://www.tdx.cat/TDX-1120109-165105 http://hdl.handle.net/10803/8346 http://hdl.handle.net/10459.1/63850 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Somontano Barbastro prepirineu biodiversitat ecologia Lepidoptera Rhopalocera activitat agrària Producció Vegetal 631 |
| Sumario: | La repercussió de l'activitat agrària en vers de l'entorn natural i la creixent preocupació<br/>per la diversitat biològica, justifiquen la present investigació. El tàxon Rhopalocera,<br/>(Insecta: Lepidoptera), és el bioindicador adoptat, degut a què compleix les condicions<br/>necessàries i és un component del paisatge. Es tria la comarca del "Somontano de<br/>Barbastro" ja que compta amb una amplia representació de paisatges amb diferents<br/>intensitats de gestió agrària, que es constitueixen en una gradació que varia des d'illes<br/>de conreu tradicional, dins l'ecosistema natural, fins a monocultius de regadiu. Per altra<br/>banda, la comarca es troba immersa en un clima semiàrid i subhumit on s'assenta gran<br/>part de l'activitat agrària a nivell general. És remarcable també, la preséncia de<br/>serralades marginals del Prepirineu aragonés on es troben presents els dominis climàcics<br/>vegetals de la roureda de roure de fulla petita (Violo-Quercetum fagineae) i del<br/>carrascar (Quercetum rotundifoliae).<br/>Es determina l'efecte que diferents intensitats d'activitat antròpica, (preferentment<br/>agrària), exerceixen en vers comunitats de ropalòcers i la distribució comarcal de les<br/>espécies.<br/>Dins de cada domini vegetal, es consideren diferents formacions vegetals tot depenent<br/>del grau d'intervenció antròpica: bosc dens, bosc aclarit, brolla, illes de conreus, camps<br/>de conreus abandonats i conreus actuals. Pel que fa a la intensitat de gestió agrària, es<br/>diferencien: illes de conreus dins l'ecosistema natural, (pluriconreu i monoconreu),<br/>conreus de secà i conreus de regadiu, (pluriconreu, monoconreu herbaci i monoconreu<br/>arbori).<br/>S'ha emprat el transsecte en banda de 700 x 10 m, amb mostreig durant 40 minuts i a<br/>tres indrets, (repeticions), per paisatge i mes, dintre del període de temps comprés entre<br/>els dies 15-30 des del mes de març fins el mes d'octubre.<br/>S'analitzen les preferències ambientals a nivell familiar i específic, la composició i<br/>l'estructura faunística als diferents tipus de paisatge i es realitza una anàlisi<br/>biocenològica de similitud faunística entre ells. Es correlaciona la diversitat biològica<br/>amb la presència de paràmetres derivats de l'activitat antròpica.<br/>S'han inventariat 138 espècies de ropalòcers, les quals constitueixen el 55 % del cens<br/>actual de la península Ibérica, essent descrites llurs característiques ecològiques més<br/>importants, diagrames de vol i distribució corològica per espécie en quadrícules UTM<br/>de 5 km de costat.<br/>La riquesa més gran d'espècies es troba als paisatges amb presència d'ecosistema<br/>natural, així com als grans espais oberts amb brolles.<br/>Dintre del conjunt comarcal, la roureda de roure de fulla petita (amb 109 espècies) és<br/>més diversa que el carrascar (amb 101 espècies); i tots dos dominis són mès diversos<br/>que el agrosistema (amb 73 espècies).<br/>Dins l'ecosistema agrari, la riquesa més gran en espècies es produeix a les illes de<br/>pluricultiu tradicional, amb una diversitat similar a la del bosc aclarit. La mínima<br/>riquesa i diversitat es troba al monocultiu. El secà és més ric en espècies que el regadiu i<br/>dins d'aquest és fonamental la presència de lleguminoses i pratenses plurianuals.<br/>Pertorbacions antròpiques lleugeres a l'ecosistema natural mantenen la diversitat, si bé,<br/>aquesta decreix amb l'eliminació de la vegetació natural. La intensificació de<br/>l'agricultura produeix una disminució dràstica i una variació específica a les poblacions<br/>de lepidòpters, disminuint els Satyridae i incrementant els Pieridae; l'abundància de<br/>marges és determinant pel manteniment de la diversitat de l'agrosistema. La diversitat<br/>biològica d'un paisatge és afavorida per la presència d'ecosistema natural, per una<br/>cobertura arbòria mitjana, una elevada cobertura arbustiva-herbàcia i un cert grau<br/>d'activitat agrària.<br/>Existeix alta similitud faunística entre la roureda de roure de fulla petita i el carrascar.<br/>Pieridae s'associa a l'agrosistema i a intensitats altes de gestió agrària, Satyridae,<br/>Nymphalidae i Lycaenidae a l'ecosistema natural poc intervingut.<br/>Per la seva composició faunística, els paisatges s'agrupen en funció de la presència de<br/>brolles, grau d'intervenció antròpica i presència de reg, arbrat i marges.<br/>S'estableixen espècies tolerants a una activitat forestal moderada i intolerants a<br/>l'activitat agrària, indicadores per tant de "salut" i "equilibri" ecològics. També es<br/>descriuen espécies tolerants a una activitat agrària moderada i d'altres espècies<br/>afavorides per aquesta activitat, essent en aquest cas, indicadores de paisatges amb una<br/>gestió agrària elevada i en conseqüència, una diversitat biològica baixa. |
|---|