La significació política de la Lucrècia de Joan Ramis: reivindicació de les lleis i dels costums de Menorca davant el menyspreu al Tractat d’Utrecht per part del governador James Johnston
La significació específica i concretament política de la tragèdia Lucrècia (1769) de Joan Ramis encara estava per revelar-se. Per abordar-la, s’ha observat el rerefons de liberalisme polític de Locke en la peça, el context històric i polític de l’illa de Menorca durant la dècada dels seixanta del se...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Institución: | Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya) |
| Repositorio: | Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya |
| OAI Identifier: | oai:recercat.cat:10230/69385 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10230/69385 http://dx.doi.org/10.7203/scripta.24.30072 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Joan Ramis Lucrècia James Johnston Tragèdia neoclàssica Menorca britànica |
| Sumario: | La significació específica i concretament política de la tragèdia Lucrècia (1769) de Joan Ramis encara estava per revelar-se. Per abordar-la, s’ha observat el rerefons de liberalisme polític de Locke en la peça, el context històric i polític de l’illa de Menorca durant la dècada dels seixanta del segle XVIII, i, finalment, l’estructura geomètrica de l’obra i els processos lògics que la composen. El resultat de la significació política de la tragèdia es resumeix en, primer, una denúncia a l’actitud i acció despòtica del tinent governador britànic James Johnston en no voler reconèixer la vigència i legalitat del tractat d’Utrecht quant a la pervivència dels tradicionals bons usos i bons costums menorquins derivats de les lleis forals i privilegis de l’illa —tant en el civil com en l’eclesiàstic—; i, segon, ser un al·legat als seus conveïns per lluitar per allò que el govern de Johnston estava violentant: la seva idiosincràsia i la seva llibertat com a poble. |
|---|