| Resumo: | Es varen realitzar quatre estudis per avaluar l'efecte de donar molta llet a les vedelles lactants durant la fase de lactància, per tal de millorar el creixement de les vedelles de reposició durant aquest període. Els vedells que varen rebre una alimentació mÎs rica en llet durant la lactància van créixer més, però van menjar menys pinso que els vedells que seguien una alimentació convencional. Tot i així, després del deslletament ambdos nivells d'alimentació van presentar el mateix ritme de creixement i consum de pinso. Per altra banda, el fet de criar vedells en grup i amb un nivell elevat de llet durant la lactància, no va estimular el consum de pinso en comparació als vedells criats individualment i alimentats amb un alt nivell de llet. A més a més, els index productius de creixement i l'aparició de problemes de salut van ser similar en vedells criats en grup o individualment. En general, els vedells criats en grups varen augmentar els comportaments orals amb finalitat no nutritiva, i disminuir els comportaments de succions creuades i succions dirigides a la zona pèlvica al llarg de l'estudi. Tant els vedells criats en grups com individualment van presentar un lleuger augment de la conducta de «selfgrooming» al llarg de l'estudi. La concentració plasmàtica d'amino àcids va indicar que cap amino àcid limitava el creixement durant la fase de lactància quan les vedelles es varen criar seguint una alimentació amb un alt nivell de llet. No obstant, en els vedells que es van criar convencionalment, les concentracions plasmàtiques de fenilalanina i triptòfan una hora després de menjar estaven positivament correlacionades amb el guany mig diari, i negativament correlacionades amb la concentració plasmàtica d'urea, suggerint que els creixements dels vedells criats convencionalment podria estar limitat per l'aportació d'aquests dos amino àcids quan s'utilitza una llet maternitzada i un pinso similar al d'aquest estudi. Per altra banda, la menor excreció urinària de derivats púrics observada en vedelles alimentades amb un alt nivell de llet en comparació a les vedelles criades convencionalment, va indicar un menor fluxe microbià a nivell duodenal que podria estar relacionat amb la menor ingestió de pinso en les vedelles alimentades amb un nivell elevat de llet durant el periode de lactància. A més a més, els vedells alimentats amb un nivell alt de llet durant la fase de lactància van tenir una menor digestibilitat aparent dels nutrients del pinso la setmana després del deslletament en comparació als vedells alimentats convencionalment. Les concentracions sèriques de glucosa i insulina varen ser majors en vedells alimentats amb un alt nivell de llet que en vedells alimentats convencionalment. Però, les concentracions sèriques d'urea no varen seguir un mateix patró en els diferents estudis. En dos dels tres estudis, les concentracions sèriques d'urea van ser superiors en vedells criats convencionalment que en aquells alimentats amb un alt nivell de llet, però en l'altre estudi les concentracions sèriques d'urea varen ser similars en ambdos nivells d'alimentació. Finalment, l'avantatge de pes viu aconseguit durant la fase de lactància en vedelles seguint una alimentació amb un alt nivell de llet es manté numèricament superior fins els 385 d d'estudi, però aquest avantatge no redueix l'edat a la primera cubrició, i ni millora la fertilitat a la primera cubrició en vedelles criades amb un alt nivell de llet en comparació amb vedelles criades convencionalment
|