La dimensió pedagògica en els processos d’adopció internacional. Rellevància de la dimensió educativa en les motivacions inicials per a l’adopció internacional, i en el marc dels processos de formació i valoració de idoneïtat, a Catalunya
Les adopcions internacionals s’han convertit en una realitat normalitzada a la nostra societat. Aquest fet, fins l’actualitat, s’ha estudiat des de disciplines psicològiques o sociològiques però no pedagògiques. El nostre treball té per objectiu, per tant, avaluar la rellevància de la dimensió pedag...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2012 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/83725 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/83725 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Adopció internacional Motivacions Formació Pedagogia Famílies adoptives Professionals Adopción internacional Motivaciones Formación Pedagogía Familias adoptivas Profesionales International adoption Motivations Training Pedagogy Adoptive families Professional Investigació Pedagògica 37 |
| Sumario: | Les adopcions internacionals s’han convertit en una realitat normalitzada a la nostra societat. Aquest fet, fins l’actualitat, s’ha estudiat des de disciplines psicològiques o sociològiques però no pedagògiques. El nostre treball té per objectiu, per tant, avaluar la rellevància de la dimensió pedagògica tant en la motivació inicial dels pares adoptius com en els processos de formació d’aquests per a l’adopció internacional, a Catalunya (Espanya). Concretament la nostra recerca està formada per dos estudis, un sobre les motivacions inicials per adoptar i un altre sobre les activitats formatives per a l’adopció internacional. En el primer estudi s’analitzen qualitativa i quantitativament les motivacions inicials expressades per 362 unitats familiars. El resultat de l’anàlisi és un arbre categorial de motivacions inicials que està estructurat en tres grans categories, que són: a) motivació generalista del desig de ser pares; b) motivacions centrades en els pares, i c) motivacions centrades en l’infant i en l’exercici de les funcions parentals. Respecte el nostre objectiu obtenim que les motivacions inicials dels sol•licitants estan centrades, majoritàriament, en les motivacions focalitzades en els pares i les seves necessitats, i per tant, no en l’exercici de les funcions parentals. Quant al segon estudi, hem analitzat la formació prèvia a l’obtenció del certificat d’idoneïtat, a través de diferents tècniques i instruments com l’observació no participant, entrevistes als professionals, qüestionaris als sol•licitants, i entrevistes a famílies adoptives. El resultat obtingut és que els continguts de la formació vinculats a l’aptitud educadora representen només el 32% dels continguts treballats. Aquest percentatge és major en els equips on hi ha professionals de l’educació, com ara educadors socials i pedagogs. En canvi, aquests continguts s’haurien de treballar més en tant que les famílies adoptives un cop ha arribat el menor tenen problemes associats a l’aptitud educadora que es podrien reduir amb formació. Com a conclusió final, destacar que la dimensió pedagògica no està present de forma rellevant en els inicis dels projectes adoptius i tampoc és l’eix central sobre el que giren els processos formatius dels sol•licitants. En canvi, és una variable determinant per garantir la bona adaptació dels menors adoptats. |
|---|