Las ideas de Tanizaki Jun'ichirō sobre la lengua literaria en el "momento japonés" de su trayectoria
En l'albor de la seva història, el Japó no disposava de la seva propia escriptura i quan va surgir la necessitat de poseer-la, els habitants de l'arxipèlag nipó van optar per demanar prestats les lletres de la seva veïna, l'antiga Xina. Així van començar a introduir-se els caràcters x...
| Author: | |
|---|---|
| Format: | doctoral thesis |
| Status: | Published version |
| Publication Date: | 2020 |
| Country: | España |
| Institution: | CBUC, CESCA |
| Repository: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/671174 |
| Online Access: | http://hdl.handle.net/10803/671174 |
| Access Level: | Open access |
| Keyword: | Tanizaki Jun'ichirō La llengua litèraria La lengua literaria The literary language Ciències Humanes 00 |
| Summary: | En l'albor de la seva història, el Japó no disposava de la seva propia escriptura i quan va surgir la necessitat de poseer-la, els habitants de l'arxipèlag nipó van optar per demanar prestats les lletres de la seva veïna, l'antiga Xina. Així van començar a introduir-se els caràcters xinesos al Japó. Tot i que el fet d'haver obtingut l'escriptura significava un succés revolucionari, els japonesos de lavo's van haver de enginyar per domesticar aquest escriptura a causa de la diferència gramatical que existia entre la llengua japonesa i la xinesa. En el procés d'aquesta domesticació, van aparèixer els sillabaris katakana i hiragana i aquesta aparició va resultar fomentar la creació d'estila litearis. Al llarg de l'evolució lingüística de la llengua japonesa, tot i que l'època Heian, que correspon des de finals de segle VIII fins a finals de l'XII, era el moment que la llengua parlada i l'escrita eren afines, a partir del segle XIII aquestes dues expressions van començar a allunyar-se i a la fi de l'XVIII estaven molt lluny l'una de l'altra. A més, durant l'època Edo (1603-1868), sota el règim feudal als habitants, excepte la classe samurai, no se'ls permetia lliure circulació ni trasllat. Aquesta privacitat de la llibertat de desplaçament resultar fomentar diferents dialectes que l'vegades era impossible comunicar-se verbalmente entre els veïns de les localitats que es separaven amb poca distància entre elles. Així doncs, a l'iniciar la restauració Meiji en 1868, una tasca urgent dels governants de el nou Estat era establir un japonès estàndar perquè poguessin comunicar-se i comprendre, a el mateix temps per complir l'objectiu d'inculcar la idea que Japó era un país unificat en el qual l'unica llengua que es parlava era japonès. Així mateix, van començar el moviment d'unificar la llengua parlada i l'escrita, genbun-itchi. Després intents i fracassos, finalment va aconseguir difondre el moviment de la unificació d'aquestes expressions; però, això significava el posicionament de japonès literari de llenguatge colloquial, mentre que arraconava japonès literari clàssic que posseïa una història millenària d'existència. El moment de l'debut d'Tanizaki Jun'ichiro en el món literari en 1910 coincideix amb el qual japonès literari de llenguatge colloquial tenia aseguran el seu terreny guanyat davant japonés literari clàssic. Tanizaki mateix va seguir publicant la majoria de les seves obres en japonès literari modern tot i que tenia el coneixement de japonès literari clàssic més que suficient. A més, al començament de segle XX era cuan els elements estrangers introduïts al Japó després de la restauració Meiji ja estaven en procés de l'assimilació i fins i tot en l'aspecte linguistic estaven causant un cert desordre. Desprès del seu trasllat a Kansai, a causa de la calamitat sísmica de Kanto en 1923, Tanizaki no només va descobrir en carrerons cilenciosos de Kioto l'ambient que li evocava la seva terra natal, el barri popular que encara preservava l'aire de l'antic Edo, que ell estava convençut d'haver perdut per sempre, sinó que también la vida a Kansai li va donar l'oportunitat de fer les reflexions sobre la naturalesa de la llengua japonesa, que va arribar a compendiar les seves idees en dos assajos parlantes de les limitacions de japonès literari de llenguatge colloquial i les avantatges que aprofitar de japonès literari clàssic, i així mateix, fer la comparación cultural entre Occident i Japó, entre Kansai i Tòquio. A la tesi, anomenant moment japonès quan Tanizaki va començar a desenvolupar aquestes reflexions i posant més pes en el aspecte lingüístic, s'analitza les idees de Tanizaki sobre la llengua japonesa bassant-se en els arguments esmentats en els dos assajos, que constitueixen la bibliografía principal. |
|---|