Role of environmental pollution in asthma
La contaminació ambiental suposa un greu risc per a la salut dels pacients amb malalties cròniques com l'asma. S'ha demostrat que les partícules en suspensió (PM), les partícules dièsel (a. c. s.), l'ozó i altres contaminants tenen un efecte nociu en els pacients asmàtics. A més, l�...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Fecha de publicación: | 2023 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Repositorio: | Dipòsit Digital de Documents de la UAB |
| Idioma: | inglés |
| OAI Identifier: | oai:ddd.uab.cat:293527 |
| Acceso en línea: | https://ddd.uab.cat/record/293527 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Contaminació ambiental Environmental pollution Contaminación ambiental Asma Asthma Ciències de la Salut 616.2 |
| Sumario: | La contaminació ambiental suposa un greu risc per a la salut dels pacients amb malalties cròniques com l'asma. S'ha demostrat que les partícules en suspensió (PM), les partícules dièsel (a. c. s.), l'ozó i altres contaminants tenen un efecte nociu en els pacients asmàtics. A més, l'asma també pot ser induïda o agreujada per l'exposició a sensibilitzants ocupacionals. En aquest sentit, molts contaminants que causen o agreugen l'asma poden estar en el lloc de treball. Cal tenir en compte, a més, que aquests efectes nocius de la contaminació ambiental també s'observen en la població sana i existeixen evidències que demostren que una exposició crònica a contaminants pot produir asma fins i tot en persones sense patologies prèvies. Aquesta tesi doctoral va tenir com a objectiu avaluar els efectes de l'exposició a contaminants ambientals i ocupacionals en una població asmàtica i comparar aquests efectes amb els observats en una població sana exposada a aquests contaminants. El primer estudi (Capítol 1) es va centrar en establir si existeixen diferències en la prevalença de l'asma entre pacients habitants en zones rurals i urbanes i analitzar les diferències en la presentació clínica de la malaltia en aquests dos entorns. El segon estudi (Capítol 2) va tenir com a objectiu avaluar la influència de les exposicions ocupacionals sobre l'asma i analitzar les diferències en la gravetat de l'asma depenent de si els pacients romanen o no exposats a l'agent causal. L'últim estudi (Capítol 3) té com a objectiu determinar i comparar biomarcadores d'estrès oxidatiu, citocines de resposta Th1/*Th2 i citocines relacionades amb la inflamació en individus sans amb l'objectiu de conèixer com l'exposició a contaminants pot afavorir l'aparició d'asma. L'estudi es va realitzar durant el confinament per la pandèmia COVID-19 (període en el qual es va produir una reducció dràstica de la contaminació ambiental) i els resultats obtinguts es van comparar amb els obtinguts sis mesos després de la flexibilització de les restriccions de mobilitat. Cal tenir en compte que la pandèmia COVID-19 va suposar l'experiment més significatiu mai realitzat per a avaluar l'impacte de la reducció massiva de contaminants atmosfèrics i va representar una oportunitat única per a estudiar els efectes de la reducció de la contaminació en persones sanes. |
|---|