Dret públic i tecnologies de la informació i la comunicació

Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introdu...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Roig Batalla, Antoni|||0000-0002-4760-9361
Tipo de recurso: artículo
Fecha de publicación:2007
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:116315
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/116315
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Drets fonamentals
Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)
Dret públic
Dret d'accés als documents públics
Protecció de dades personals
Dret a la intimitat
Dret al secret de les comunicacions
Llibertat d'expressió
Dret a la llibertat sindical
Anonimat
Derechos fundamentales
Tecnologías de la información y la comunicación (TIC)
Derecho público
Derecho de acceso a los documentos públicos
Protección de datos personales
Derecho a la intimidad
Derecho al secreto de las comunicaciones
Libertad de expresión
Derecho a la libertad sindical
Anonimato
Fundamental rights
Information and Communications Technologies(ICTs)
Public law
Access to public records
Protection of personal data
Right to privacy
Communications privacy
Freedom of speech
Trade union freedom
Anonymity
Descripción
Sumario:Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introduir novetats, que de moment són molt limitades. El resultat final és un àmbit de protecció desigual, on certs drets són prioritzats, com de manera destacada ho és el dret a la protecció de dades, en detriment d'altres que queden més en un segon pla. S'ha afirmat, per cloure l'estudi, que potser podríem considerar la situació actual com una situació transitòria cap a una jurisprudència que, segurament amb guies legislatives més precises, concreti nous drets apareguts en el marc de la societat del coneixement. La tasca del dret és adaptar-s'hi per seguir oferint nivells de protecció equivalents com a mínim als drets tradicionals .Les transformacions de l'Administració electrònica, d'altra banda, podrien tenir repercussions més profundes del que aparentment només és una simple actualització dels procediments administratius amb les tecnologies de la informació.