Curva de aprendizaje del abordaje anterior directo en la artroplastia total de cadera

Introducció: L'artroplàstia total de maluc és un dels procediments ortopèdics més comuns i cost-efectius a nivell mundial. Aconseguir eliminar el dolor, evitar les complicacions secundàries i restituir la biomecànica són els objectius més importants. Justificació Científica: Hi ha múltiples abo...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Soza Leiva, Diego Bastian
Tipo de recurso: tesis doctoral
Fecha de publicación:2024
País:España
Institución:Universitat Autònoma de Barcelona
Repositorio:Dipòsit Digital de Documents de la UAB
Idioma:español
OAI Identifier:oai:ddd.uab.cat:305190
Acceso en línea:https://ddd.uab.cat/record/305190
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Artroplàstia total maluc
Total hip replacement
Artroplastia total cadera
Ciències de la Salut
Descripción
Sumario:Introducció: L'artroplàstia total de maluc és un dels procediments ortopèdics més comuns i cost-efectius a nivell mundial. Aconseguir eliminar el dolor, evitar les complicacions secundàries i restituir la biomecànica són els objectius més importants. Justificació Científica: Hi ha múltiples abordatges quirúrgics, cadascun amb els seus avantatges i els seus desavantatges. És important per a un cirurgià novel l'elecció de l'abordatge a emprar. Hipòtesi i objectius: La hipòtesi dels estudis inclosos a la tesi són que les corbes d'aprenentatge de l'abordatge anterior directe de maluc i de l'abordatge posterolateral de maluc poden ser assequibles i segures per a un cirurgià principiant. Així com que la capacitat de reproducció biomecànica del maluc pot ser equivalent a les dues corbes. Els objectius són: descriure les corbes d'aprenentatge de l'abordatge anterior directe i de l'abordatge posterolateral de maluc a partir de variables com ara temps quirúrgic, disminució d'hemoglobina, temps d'estada hospitalària, o complicacions, i comparar les dues corbes i la seva evolució al llarg del període daprenentatge. Així com avaluar la capacitat de reproducció de les característiques biomecàniques del maluc a partir de variables secundàries a lorientació dels components. Disseny de lestudi: Es van fer revisions retrospectives d'una cohort de 376 casos intervinguts des del novembre del 2014 fins al setembre del 2019 per un únic cirurgià en un centre de tercer nivell. Resultats: En comparar els pacients intervinguts mitjançant abordatge anterior directe i els pacients intervinguts mitjançant abordatge posterolateral, trobem diferències entre tots dos grups respecte a la taxa de luxació i l'estada hospitalària que van ser més baixos al grup de l'abordatge anterior directe. No es van apreciar més complicacions al grup intervingut mitjançant abordatge anterior directe i els resultats funcionals després d'un any de seguiment van ser millors. El temps quirúrgic va ser inicialment més gran en el grup d'abordatge anterior directe, però els valors es van igualar al llarg de la corba d'aprenentatge. Pel que fa a biomecànica, els pacients intervinguts mitjançant abordatge anterior directe van presentar un major nombre de components acetabulars amb la inclinació dins de la zona segura de Lewinek. Per contrapart, l'abordatge posterolateral va presentar un nombre més gran de components acetabulars amb l'anteversió dins de la zona segura de Lewinek. L'abordatge posterolateral va presentar tendència a verticalitzar els cotils i l'abordatge anterior directe a antevertir-los. Els pacients intervinguts mitjançant abordatge anterior directe van presentar menys discrepància de longitud de cames. No es van trobar diferències referents a l'alineació coronal de la tija o l'òfset femoral. Conclusions: L'abordatge anterior directe de maluc és un abordatge segur per fer la cirurgia d'artroplàstia de maluc, fins i tot en el període inicial de la corba d'aprenentatge d'un cirurgià novell. Al llarg de la corba d'aprenentatge, l'abordatge anterior directe de maluc no va presentar una taxa de complicació més gran que la de l'abordatge posterolateral, incloses la infecció o les fractures periprotèsiques. L'abordatge anterior directe s'associa a una funcionalitat millor, menor taxa de luxació i menor estada hospitalària. Després d'un determinat nombre de cirurgies realitzades, el temps quirúrgic necessari per implantar una pròtesi de maluc via abordatge directe anterior és equiparable al temps d'altres vies d'abordatge. Pel que fa a la biomecànica, tant l'abordatge posterolateral com l'abordatge anterior directe són segurs i fiables a l'hora de restaurar la biomecànica d'un maluc intervingut d'artroplàstia total de maluc durant la corba d'aprenentatge d'un cirurgià novell. Tots dos abordatges presenten resultats radiològics postoperatoris similars. I aquests resultats són estables al llarg de la corba daprenentatge.