L'estandardització del català, als deu anys del Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana
Quan el final del règim franquista va permetre fer un primer balanç col·lectiu de les necessitats de la nostra societat, les resolucions de l'Àrea de Llengua del Congrés de Cultura Catalana (1978: 35SS) identificaren la indefinició de l'estàndard com un dels problemes més destacats que cal...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | artículo |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 1995 |
| País: | España |
| Institución: | Universitat Oberta de Catalunya (UOC) |
| Repositorio: | O2, repositorio institucional de la UOC |
| OAI Identifier: | oai:openaccess.uoc.edu:10609/84240 |
| Acceso en línea: | https://hdl.handle.net/10609/84240 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | estandardització llengua catalana lengua catalana estandarización Catalan language standardization Catalan language -- Standardization Català -- Normalització Catalán -- Normalización |
| Sumario: | Quan el final del règim franquista va permetre fer un primer balanç col·lectiu de les necessitats de la nostra societat, les resolucions de l'Àrea de Llengua del Congrés de Cultura Catalana (1978: 35SS) identificaren la indefinició de l'estàndard com un dels problemes més destacats que calia resoldre. Al llarg dels vint anys següents s'han produït canvis importants en el context sociolingüístic català, que han obert noves possibilitats per al procés d'estandardització de la llengua. Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià han accedit a l'autonomia, i el català hi ha esdevingut llengua oficial al costat del castellà. Consegüentment, l'ús del català en certes funcions públiques -administració, ensenyament, comunicació social- ha experimentat un creixement considerable, especialment a Catalunya. |
|---|