Cooperative Relationships between Firms and Secondary Stakeholders for the Creation of Value in Sustainable Supply Chains
Els gerents s'enfronten a una pressió cada vegada més gran per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, substituir substàncies perjudicials per a la salut, millorar l'eficiència en el consum d'energia i aigua de l'empresa, millorar les condicions laborals dels seus...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2016 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/384729 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/384729 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Sustainable supply chain management Stakeholder management Value creation Firm-NGO cooperation inter-organizational relationships Stakeholder cooperation Ciències Socials i Jurídiques 334 65 |
| Sumario: | Els gerents s'enfronten a una pressió cada vegada més gran per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle, substituir substàncies perjudicials per a la salut, millorar l'eficiència en el consum d'energia i aigua de l'empresa, millorar les condicions laborals dels seus treballadors, i contribuir amb el benestar de la societat. No obstant això, les empreses tenen poc coneixement o experiència per fer front a aquest complex fenomen. A més, gran part de la recerca en cadenes de subministrament sostenibles s'ha focalitzat en les pràctiques que fan menys insostenibles a les cadenes, en comptes de fer-les realment sostenibles. En aquest sentit, s'ha suggerit que les futures investigacions abordin com les empreses cooperen amb els seus grups d'interès i implementen innovacions sostenibles. Aquesta tesi respon a aquestes propostes i estudia com les iniciatives de col·laboració amb grups d'interès secundaris (e.g. ONG i instituts públics de recerca) creen valor en cadenes de subministrament sostenible en contextes amb poques sinergies entre les dimensions de la triple línia de resultat. La tesi ofereix dos marcs conceptuals que expliquen com les empreses i les ONG arriben a un equilibri inter-organitzacional, i com les ONG implementen programes de desenvolupament de proveïdors per reduir la pobresa dels agricultors. Addicionalment, la tesi també utilitza els avenços de la teoria dels recursos estratègics per a formular un model sobre el desenvolupament de capacitats innovadores mediambientals. Els resultats indiquen que la capacitat innovadora mediambiental és el resultat d'una seqüència de dos agrupaments. Primer, els recursos d'innovació s'agrupen per crear la capacitat d'innovació en processos. Segon, , aquesta capacitat s'estén i s'agrupa amb el coneixement obtingut a través de la cooperació amb instituts públics d'investigació i crea la capacitat d'innovació mediambiental. La tesi conclou amb recomanacions per als gerents i futures línies de recerca. |
|---|