Aplicació de tecnologies d’alt rendiment per a l’anàlisi d’alteracions moleculars i l’heterogeneïtat intratumoral en el càncer d’endometri

Els dos subtipus més freqüents de càncer d’endometri (CE) són el carcinoma endometrioide (CEE) i el carcinoma serós (CSE). El diagnòstic diferencial entre aquestes dues tipologies no sempre és fàcil, hi ha casos que presenten característiques histològiques molt dubtoses i ambigües que dificulten el...

Descripción completa

Detalles Bibliográficos
Autor: Cuevas Sánchez, Dolors
Tipo de recurso: tesis doctoral
Estado:Versión publicada
Fecha de publicación:2020
País:España
Institución:Varias* (Consorci de Biblioteques Universitáries de Catalunya, Centre de Serveis Científics i Acadèmics de Catalunya)
Repositorio:Recercat. Dipósit de la Recerca de Catalunya
OAI Identifier:oai:recercat.cat:10459.1/70985
Acceso en línea:http://hdl.handle.net/10803/670256
http://hdl.handle.net/10459.1/70985
Access Level:acceso abierto
Palabra clave:Alteracions moleculars
Càncer d'endometri
NGS i MLPA
Alteraciones moleculares
Cáncer de endometrio
NGS y MLPA
Molecular Alterations
Endometrial cancer
NGS and MLPA
Bioquímica i Biologia Molecular
577
Descripción
Sumario:Els dos subtipus més freqüents de càncer d’endometri (CE) són el carcinoma endometrioide (CEE) i el carcinoma serós (CSE). El diagnòstic diferencial entre aquestes dues tipologies no sempre és fàcil, hi ha casos que presenten característiques histològiques molt dubtoses i ambigües que dificulten el correcte diagnòstic final. Aquests dos tipus tumorals presenten diferents perfils moleculars i un pronòstic diferencial, fent que el CSE sigui el subtipus més agressiu i amb el pronòstic més desfavorable. Actualment s’està posant en coneixement la importància que pot jugar l’heterogeneïtat intratumoral (HIT) en els comportaments més agressius dels tumors i en la resistència als tractaments, com és el cas del CSE. En els últims anys, la irrupció de les tecnologies d’alt rendiment com la NGS (Next Generation Sequencing) i la MLPA (Multiple Ligase-dependent Probe Amplification) han ofert l’opció d’ampliar el coneixement molecular del càncer d’una manera més precisa i resolutiva. Per aquests motius, els dos primers objectius d’aquesta tesi s’han centrat en analitzar, en els dos tipus més freqüents de càncer d’endometri, diverses alteracions moleculars que ens permetin obtenir uns perfils genètics específics, i classificar d’una manera més precisa i objectiva aquests dos tipus tumorals. Per realitzar les anàlisis de les alteracions genètiques s’han utilitzat, l’aplicació de targeted sequencing (NGS) amb un panell personalitzat de 40 gens per determinar els gens alterats respecte a variants somàtiques, i la tècnica MLPA per determinar les alteracions somàtiques en el número de còpies (ASNC) de 106 gens. Finalment, el tercer objectiu s’ha focalitzat en conèixer el paper que juga l’heterogeneïtat intratumoral en el CSE. L’efecte de l’HIT ha estat estudiat a dos nivells d’alteració molecular, a nivell de l’alteració dels gens determinant variants somàtiques i de l’alteració en el número de còpies dels gens, mitjançant les dues tècniques anteriors. Els resultats del primer objectiu d’aquesta tesi han demostrat la idoneïtat del nostre estudi personalitzat de NGS com a eina molecular addicional per confirmar la classificació histològica del CE. Aquesta estratègia sembla interessant com una eina per classificar tumors amb troballes microscòpiques inusuals i ambigües. Amb els resultats del segon objectiu s’ha descrit que de manera general el CSE presenta moltes més ASNC que el CEE. Tot i això, també s’ha mostrat que dins el CSE hi ha un percentatge de casos (42%) que presenten unes característiques genètiques que no es corresponen amb el fenotip, i que per tant, en aquests casos pot ser de gran ajuda l’ús del perfil genètic d’ASNC per realitzar una classificació més correcta. A més a més, s’ha suggerit l’ús de la combinació de la determinació de p53 per immunohistoquímica i del número de còpies de la CCNE1 per classificar els casos dins el grup serous-like. Per finalitzar, els resultats del tercer objectiu han mostrat que el CSE, per una banda, presenta unes alteracions moleculars clonals com les variants somàtiques al gen TP53 i guanys en els gens CCNE1 i PIK3CA, i per altra banda, que la seva heterogeneïtat intratumoral està caracteritzada principalment per les ASNC dels gens. A més a més, s’ha remarcat que un dels gens principalment afectats per aquesta heterogeneïtat és el gen ERBB2, que és una diana terapèutica àmpliament utilitzada.