Longitudinal trajectories of positive and negative schizotypy dimensions
L’esquizotímia es configura com un contínuum de símptomes subclínics i clínics, i del funcionament que en el seu extrem es manifesta com a trastorns de l’espectre de l’esquizofrènia. L’esquizotípia i l’esquizofrènia comparteixen una estructura multidimensional comparable, sent les dimensions positiv...
| Autor: | |
|---|---|
| Tipo de recurso: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2020 |
| País: | España |
| Institución: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/670744 |
| Acceso en línea: | http://hdl.handle.net/10803/670744 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palabra clave: | Esquizotípia Esquizotipia Schizotypy Esquizofrènia Esquizofrenia Schizophrenia Estudi longitudinal Estudio longitudinal Longitudinal study Ciències de la Salut 159.9 |
| Sumario: | L’esquizotímia es configura com un contínuum de símptomes subclínics i clínics, i del funcionament que en el seu extrem es manifesta com a trastorns de l’espectre de l’esquizofrènia. L’esquizotípia i l’esquizofrènia comparteixen una estructura multidimensional comparable, sent les dimensions positives i negatives els factors més recolzats. Estudis transversals previs que van utilitzar l’estratègia psicomètrica d’alt risc van indicar que l’esquizotípia és un mètode útil per identificar els factors de risc i protecció per al desenvolupament de la psicopatologia de l’espectre esquizofrènic. Tot i així, les investigacions longitudinals segueixen sent escasses. El cos de la tesi inclou tres capítols que investiguen la validesa predictiva de les dimensions positives i negatives de l’esquizotípia, l’estabilitat temporal dels símptomes i els trets de l’espectre de l’esquizofrènia en individus amb alta esquizotípia, i el paper de l’esquizotípia positiva i negativa com a possibles marcadors de risc distal que moderen les associacions dels estressors amb símptomes quasi-psicòtics, paranoides i negatius experimentats en la vida diària en una mostra no-clínica. El capítol 1 presenta un estudi destinat a ampliar les troballes transversals prèvies examinant si l’esquizotípia negativa i positiva basals, valorades psicomètricament, prediuen diferencialment els símptomes prodròmics, els trastorns de personalitat de l’espectre de l’esquizofrènia i el funcionament 3 anys després. A més, examina l’estabilitat temporal d’aquests constructes durant un període de 1,4 anys. Les dues dimensions esquizotípiques van predir símptomes de la personalitat esquizotípica, paranoide, i evitativa a més d’un deteriorament en el funcionament. L’ esquizotípia positiva va predir símptomes quasi-psicòtics, depressió, baixa autoestima i psicopatologia general. L’esquizotípia negativa va predir trastorns emocionals i personalitat esquizoide, i haver rebut un tractament de salut mental durant l’últim any. Les personalitats, els símptomes prodròmics i el funcionament van predir els mateixos constructes 1,4 anys després. El Capítol 2 descriu un estudi destinat a ampliar les nostres troballes anteriors a l’examinar longitudinalment si l’esquizotípia positiva i negativa prediu símptomes i deteriorament en el funcionament 4.4 anys després. Aquest estudi investiga la validesa dels símptomes negatius mesurats per dos instruments d’entrevista. L’ esquizotípia negativa va predir de manera única els trets esquizoides, els símptomes negatius, el deteriorament en el funcionament i esquemes cognitius positius dels altres. L’ esquizotípia positiva va predir de manera única els trets de la personalitat evitativa i esquemes cognitius negatius dels altres. Les dues dimensions van predir trets de les personalitats esquizotípica i paranoide, sospita, depressió i esquemes negatius del jo. Les dues dimensions van predir símptomes positius i una disminució dels esquemes positius dels altres. Els resultats indiquen que la sub-escala negativa de la CAARMS està saturada per desregulació afectiva, mentre que el NSM sembla ser un instrument vàlid per avaluar símptomes negatius. El capítol 3 presenta un estudi que investiga l’expressió de l’esquizotípia positiva i negativa en la vida real utilitzant la tècnica Experience Sampling Methodology. L’estudi examina les associacions longitudinals de l’esquizotípia positiva i negativa, així com la seva associació transversal amb les experiències esquizotípiques en la vida diària. Busca ampliar els estudis previs al investigar com l’estrès prediu l’expressió dels símptomes psicòtics, paranoics i negatius en individus amb esquizotípia alta en la vida diària. L’ esquizotípia positiva va predir símptomes quasi-psicòtics i paranoides, la negativa va predir un subconjunt d’aquests símptomes i va mostrar una tendència cap a la significació en la predicció de símptomes negatius. |
|---|