"La Cultura de la Victoria": Simbología, ritos festivos y espacio público en la Catalunya franquista (1939-1945)
Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar les polítiques del règim franquista orientades al control de l’espai públic mitjançant la implantació de mecanismes simbòlics i rituals festius. En un context de postguerra i en el marc geogràfic de Catalunya, la instauració del que s’ha denominat la...
| Autor: | |
|---|---|
| Formato: | tesis doctoral |
| Estado: | Versión publicada |
| Fecha de publicación: | 2024 |
| País: | España |
| Recursos: | CBUC, CESCA |
| Repositorio: | TDR. Tesis Doctorales en Red |
| OAI Identifier: | oai:www.tdx.cat:10803/692797 |
| Acesso em linha: | http://hdl.handle.net/10803/692797 |
| Access Level: | acceso abierto |
| Palavra-chave: | franquisme simbolisme espai públic franquismo simbolismo espacio público francoism simbolism públic space Arts i humanitats 9 94 |
| Resumo: | Aquesta tesi doctoral té com a objectiu analitzar les polítiques del règim franquista orientades al control de l’espai públic mitjançant la implantació de mecanismes simbòlics i rituals festius. En un context de postguerra i en el marc geogràfic de Catalunya, la instauració del que s’ha denominat la “Cultura de la Victòria” va ser emprada com una eina per dominar l’espai públic a través de cerimònies festives, monuments o discursos propagandístics. L’objectiu era aconseguir la legitimació del règim mitjançant el record constant i permanent de la Victòria a la guerra. Aquestes polítiques també es van utilitzar per cohesionar la població afí al bàndol vencedor, mentre que s’humiliava i oprimia els vençuts, que eren exclosos de qualsevol commemoració i culpabilitzats de tots els mals. D’altra banda, aquesta investigació pretén complementar l’anàlisi de les polítiques simbòliques sobre l’espai públic amb l’estudi de les respostes socials, buscant oferir una visió més completa sobre l’actitud i l’adhesió pública mostrada davant d’aquestes polítiques. Aquesta investigació té com a objectiu introduir una nova perspectiva per a l'anàlisi del complex període de la postguerra franquista, centrant-se en les polítiques del règim destinades a imposar un mantell simbòlic sobre l'espai públic. Rituals, monuments als caiguts, tradicions de nova creació, un nou calendari festiu o rituals litúrgics s'entrellacen en el temps, l'espai i la vida quotidiana de la població, coexistint en un entorn de postguerra on la fam, la misèria i el terror eren constants. |
|---|